Tot un repte
Ja des de petita que em cridava molt l'atenció les cançons i com la mestra les escrivia moltes vegades a la pissarra. Jo era una nena molt encuriosida i m'agradava aprende de tot una mica.
A la meva escola vaig començar una mica més tard l'ensenyament de català.
El profesor era jove i a classe moltes vegades s'havia de posar seriós per tal de poder donar la lliçó.
A l'aula tot es complicava una mica amb el rebombori que creaven els companys.
Jo em trobava que m'havia de barallar entre el soroll i les dificultats que per mi representava una nova llengua.
Vaig posar molt d'esforç durant tot un curs per poder entendre el profesor i poder relacionar els sons amb les grafies. Haig de dir que va ser un bon mestre que intentaba fer la seva tasca de la manera més agradable posible. Es va esforçar molt perquè entenguessim allò que ens transmitia i jo vaig aprofitar tot el temps que vam compartir amb ell per aprendre molt.
Recordo la seva bona voluntat, com es sacrificaba perquè aprenguéssim i com d'il.lussionat es sentía quan li feiem alguna pregunta.
Va ser un curs de molt treballar però em sento orgullosa del que vaig aconseguir perquè avui en dia tinc la sensació que vaig superar-me i que aquest esforç que vaig fer em serveix per comunicar-me amb els altres.
Considero que va ser una gran experiencia i m'ha quedat la imatge d'aquell mestre jove com una inspiració per ser una bona mestra en el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada