EL LLOP I LES SET CABRETES.

EL LLOP I LES SET CABRETES

　

Aquesta activitat l'he escollida perquè tracta de la comprensió de textos i la iniciació dels nens i nenes en la descoberta de l'ús literari del text escrit.

Els contes fomenten la imaginació i ajuden a entendre situacions que normalment no s'hi troben en el dia a dia.

Normalment els infants únicament coneixen la línia Disney de contes i desconeixen per altra part altres vessants molt riques. Hem de facilitar una ampli ventall de possibilitats que els ajudi a tenir una bona formació en la varietat de contes i que els permeti d'aquesta manera poder escollir amb criteri entre uns i altres, fomentant equilibradament el gust personal per la lectura.

Per tal que tot això arribi a bon port iniciem la lectura en veu alta, cosa que també implica una complicitat entre el mestre i l'infant d'allò més positiu. per tal de dur-lo a terme utilitzarem una sèrie d'estratègies per fer adequadament aquesta introducció.

Primèrament farem un abans de la lectura.

En aquesta fase evidenciem els coneixements previs dels infants, establir hipòtesis i fer preguntes sobre els objectius que fiem.

Així en el text, la mestra presenta el conte als nens i nens i els hi pregunta si el coneixen i els anima a que expliquin allò que saben i s'impliquin d'aquesta manera en la història. Ho vèiem d'aquesta manera reflectida:

“Mestra: Bé i de què parla aquest conte que es diu les cabretes i el llop?”

“Marta: D'una cabra que va a comprar i les cabretes filles que se les menja el llop i...

“Mestra: I ja està s'acaba així?”

Després farem el durant de la lectura: Es fan hipòtesis, es controla la comprensió de la lectura per tal de construir la interpretació del text.

Ho podem veure reflectit a les següents linies:

“Mestra: A veure: la primera vegada el coneixen per la seva veuota, la segona el coneixen..”

“Joan: per la pota negra”

“Mestra: Així , és la tercera vegada que intenta entrar, eh? I què, ara li obriran o encara no?”

“Diversos: Sí, sí!”

Per últim realitzarem el després de la lectura.

En aquest punt portem a terme la recapitulació, el resum i l'extensió del coneixement obtingut.

“Mestra: Al començament només surt la mare que diu adéu a les cabretes, després què passa, Genís?”

“Genís: Arriba el llop i no li obren.”

“Mestra: No li obren perquè...”

“Genís: Perquè té la veu ronca”

Com comprovem en aquestes tres fases es treballa la comprensió lectora de forma molt adequada. Iniciem als infants en la lectura i els familiaritzem amb l'escriptura, els ajudem a fomentar la imaginació i aprofundir en aquesta comprensió. També els hi facilitem diferents gèneres i estils per tal que puguin construir de manera equilibrada el seu propi estil i a més a més fomentem la complicitat entre el mestre o la mestra i ells, establint una relació d'afecte molt positiva per tots. És per aquesta raó que he escollit aquesta activitat per comentar-la.

La meva primera experiència lingüística

Tot un repte

Ja des de petita que em cridava molt l'atenció les cançons i com la mestra les escrivia moltes vegades a la pissarra. Jo era una nena molt encuriosida i m'agradava aprende de tot una mica.

A la meva escola vaig començar una mica més tard l'ensenyament de català.
El profesor era jove i a classe moltes vegades s'havia de posar seriós per tal de poder donar la lliçó.
A l'aula tot es complicava una mica amb el rebombori que creaven els companys.
Jo em trobava que m'havia de barallar entre el soroll i les dificultats que per mi representava una nova llengua.

Vaig posar molt d'esforç durant tot un curs per poder entendre el profesor i poder relacionar els sons amb les grafies. Haig de dir que va ser un bon mestre que intentaba fer la seva tasca de la manera més agradable posible. Es va esforçar molt perquè entenguessim allò que ens  transmitia i jo vaig aprofitar tot el temps que vam compartir amb ell per aprendre molt.

 

Recordo la seva bona voluntat, com es sacrificaba perquè aprenguéssim i com d'il.lussionat es sentía quan li feiem alguna pregunta.

 

Va ser un curs de molt treballar però em sento orgullosa del que vaig aconseguir perquè avui en dia tinc la sensació que vaig superar-me i que aquest esforç que vaig fer em serveix per comunicar-me amb els altres.

 

Considero que va ser una gran experiencia i m'ha quedat la imatge d'aquell mestre jove com una inspiració per ser una bona mestra en el futur.

Llegir i escriure per viure

CONCEPTE DE LECTURA I ESCRIPTURA.

Llegir i escriure, una mateixa activitat amb dues fases, anomenada lectoescriptura.

Aquestes dues fases fan referencia al text escrit.
 

El text escrit es entès com un sistema de representació del llenguatge, segons Ferreiro.
 

D'aquest text podem dir que l'escriptura és la forma i el llenguatge escrit és l'instrument (Tolchinsky, 1993)

Ara anem a parlar de cadascuna d'aquestes parts.

Llegir

És el procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit. El factor important és la comprensió, fonamental per entendre el text. La lectura que fem implica una sèrie d'elements:

-Llegir és un procés actiu, qui llegeix ha de construir el significat del text amb la interacció.

-Llegir és aconseguir un objectiu, aquest últim és el que guia la lectura.

-Llegir és un procés d'interacció.

-Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència on es rebutja o s'afirma aquestes hipòtesis fetes.

 

Escriure

És el procés mitjançant el qual es produeix el text escrit.

La paraula clau es producció perquè implica la elaboració de l'escrit i pensar en el receptor, missatge, en la forma com es vol expressar etc.

Aquesta producció té en compte el context, és a dir: el destinatari, la finalitat, l'emissor.

La composició d'aquest text inclou: la planificació, la textualització i la revisió.

La planificació fa referencia:

-generació d'idees.

-organització d'idees.

-establiment d'objectius.

 

La textualització ens parla del conjunt d'operacions per construir el text, com són els factors lèxics i sintàctics, els de cohesió textual etc.

La revisió consisteix a canviar aquells aspectes que produeixen un desajustament quan sigui necessari.

TEORIA DE L'APRENENTATGE.

La concepció constructivista.

 

Aprenem a través de la interacció entre els nostres coneixements previs i el nou contingut d'aprenentatge.

Aprendre significativament com diu Ausubel, és establir relacions de forma substantiva entre el que ja se sap i el que es vol aprendre.

Perquè aquest aprenentatge es realitzi hi ha una sèrie de condicions (Antúnez):

-Significació lògica del contingut.

-Significació psicològica.

-Activitat mental de l'alumne.

-Actitud favorable.

-Memorització comprensiva.

 

Descripció evolutiva del desenvolupament de l'escriptura.

En l'estudi que van fer, Ferreiro i Teberosky ,1979, hi han 5 nivells en aquest desenvolupamnent. Està fet a nens i nenes de 4-7 anys.

1rnivell-S'escriu reproduint els trets de l'escriptura adulta.

2n nivell- Es realitzen escriptures diferenciades.

3rnivell- S'escriu com a producció controlada mitjançant la segmentació sil.làbica.

4n nivell- S'escriu com a producció controlada mitjançant la segmentació sil.làbico-alfabètica.

5n nivell-s'escriu conm a producció controlada per la segmentació alfabètico-exhaustiva de la paraula.

Com a resum podem dir que s'aprèn a llegir llegint i a escriure escrivint.

USOS DE LA LLENGUA ESCRITA.
 

Aquests usos els trobem dividits en:

-Ús pràctic, resoldre qüestions de la vida quotidiana.

-Ús científic, accedir aa la informació i a formes superiors de pensament.

-Ús literari, apreciar el valor estètic.

Us pràctic

L'escriptura és considerada un instrument per viure autònomament. L'objectiu es satisfer les necessitats del dia a dia. Es persegueix la utilitat.

Ús científic

L'escriptura s'utilitza per potenciar el coneixement amb el progrés individual i grupal.

Üs literari

Aquest fa referència a la bellesa.

Té en compte els aspectes retòrics, poètics o estètics del llenguatge. Serveix per expressar sentiments, de provocar ambigüitat i de crear mons imaginaris.

 

Per viure de forma autònoma a més de llegir i escriure hem de ser lectors i escriptors.

Opinió personal

Estic d'acord que llegir i escriure és un procés complex que requereix d'una part, de comprensió i d'altre d'una bona planificació, textualització i revisió.

Quan parlem de la comprensió també ho fem de la interacció que és evident que tenim entre el text i nosaltres i a més en aquesta relació que mantenim amb ell, realitzem hipòtesis, inferències que són afirmades o rebutjades depenen de la interpretació que es desprèn del text. D'aquest últim procés no era pas conscient, que aquestes hipòtesis les féssim de manera inconscient i han sigut aquestes reflexions realitzades en la composició les que m'han fet adonar d'aquest fet real.

Quan parlem de la producció del text que fem al escriure'l, ho fem de les tres fases que ja hem mencionat abans , aquestes tres fases com són la planificació, la textualització i la revisió estan interrelacionades, sense aquest lligam no arribaríem a produir cap composició.

Una altra part que ignorava era que hi hagués una evolució en el desenvolupament de l'escriptura com ho posa de manifest l'estudi que es fa sobre els nens i nenes de 4-7 anys i que realitzen els autors, Ferreiro i Teberosky m'ha sorprés gratament comprovar que tots hem passat per aquests processos intentant expressar allò que sabem de maneres més desenvolupades .

Per últim he ampliat el meu coneixement quan fem referència del usos de la llengua escrita perquè únicament concebia que existia l'ús pràctic i deixava de banda l'ús científic i l'ús literari. Per mi allò que s'aplica a la vida quotidiana és més palpable i potser no m'adonava d'aquest altres dos usos que també hi són a la llengua escrita.

　

La comprensió, un diàleg amb el text

 

 

Trobem que a les diferents pràctiques sobre aquesta competència hi ha diferents punts de vista.

 

En la primera pràctica ens presenta diferents models d'interpretació de la comprensió. Hi ha:

-el model ascendent; ens parla que el paper del lector és extreure la información del text.

-el model descendent; on el lector fa hipotèsis , anticipacions que li permeten comprendre el text.

-el model interactiu: on s'estableix un diàleg entre les aportacions del text i les del lector. Combina els dos models anteriors.

 

En la segona pràctica ens destaca la interacció com l'eina que ens permet interpretar i comprendre els textos mitjançant la llengua i practicant l'escolta activa.

 

A la tercera pràctica ens indica que la interpretació precedeix la comprensió i que el punt de vista personal és més aviat provisional perquè constanment es va renovant.

 

Sobre la qüestió de quins títols posariem a cadascuna d'aquestes pràctiques hi ha els següents:

-"Què entenem per llegir" (primera pràctica), "La interacció vehicle de la comprensió lectora" (pràctica 2), i l'últim "Com es construeix el punt de vista personal" (tercera pràctica).

 

Respecte a les 4-5 preguntes clau que responen els autors hem trobat que pràcticament corresponent als titols que hem escollit .

Per exemple, sobre la qüestió "Què entem per llegir ?", la seva resposta seria què és fruit de combinar el model ascendent amb el descendent donant com a resultat el model interactiu.

Sobre la pregunta "La interacció és el vehicle de la comprensió lectora?" la resposta que trobem és què escoltant els diferents punts de vista fent ús de la mateixa llengua és com arribem a la comprensió de textos.

Y sobre l' última qüestió "Com constuïm el nostre punt de vista?" allò que li respon es que fent reflexionar sobre el que llegim ens permet fer aquesta construcció i a més aquesta resulta ser provisional perquè es contrasta el nostre punt de vista amb noves interpretacions.

 

Hem trobat que les idees que resulten implícites poden ser aquelles activitats i estrategies adreçades als infants que els ajudi a construir de mica en mica la comprensió sobre els textos i expresar el seu propi punt de vista.

Tot això ho conectem amb el diàleg i la interacció entre els infants mateixos i entre nosaltres també, amb la construcció de la paraula i la reflexió constant d'allò que anem aprenent.

 

La meva opinió personal és que tots tenim el nostre punt de vista que contínuament l'anem renovant amb la interacció, pel fet que contrastem la nostra manera de veure les coses amb altres punts de vista, de manera diferent a la que tenim personalment. Construim constanment de vegades sense adonar-nos i en moltes ocasions com diu el text fem anticipacions sobre allò que estem intentant comprendre. Estic d'acord que per arribar a la comprensió establim un diàleg amb el text.

Kikiriki nº 62-63. La educación infantil: un reto de futuro

Diversidad y continuidad en situaciones de escritura y revisión en el jardín de infantes

El compromiso alfabetizador significa abordar el tratamiento de las prácticas sociales de la lectura y escritura de manera sistemática, con continuidad y con propósitos didácticos claramente definidos. No debe confundirse con la prescripción secuenciada de contenidos por edades. Cabe destacar que los niños de Educación Infantil pueden construir diferenciaciones textuales precoces. Por otro lado, los contenidos se aprenden no sólo mediante los dictados, sino también a través de situaciones que comprometan al niño con su propia escritura, situaciones donde pueda ir resolviendo de manera simultánea problemas de lenguaje escrito.

Considerem encertat el punt de vista de l’autora sobre els diferents criteris de diversitat i continuïtat en situacions socials de producció i revisió de textos per nens d’educació infantil, ja que deixa constància de que com a futurs metres hem de promoure la continuïtat del procés d’escriptura en la diversitat textual, de tal manera que els nostres alumnes durant l’educació infantil tinguin oportunitats de nous reptes sobre els quals construir un saber cada cop més complex.

font

Kikiriki nº 80. Autonomía, conciencia, investigación y cambio educativo

Compartir el quijote con los más pequeños

Llega la celebración del IV centenario de la primera parte de “El Quijote” a la escuela y con ella se trabajan diferentes actividades y proyectos didácticos con los alumnos de Educación Infantil, Primaria y el resto de niveles educativos. Durante el proceso se realiza un análisis de algunos de los capítulos de la obra, por otro lado, también se elaboran murales, se reescriben algunos de los capítulos, se matiza la biografía del autor, Miguel Cervantes, se consideran diferentes rutas de Don Quiijote, se realizan talleres de plástica y de comic,  se llevan a cabo representaciones teatrales sobre algún pasaje de la novela, se trabajan los refranes que aparecen en la historia y finalmente se organiza un rincón del Quijote en la escuela donde mediante una exposición los alumnos podrán destacar todo aquello que han trabajo, e incluso, se baraja la idea de organizar un mercado ambientado en la época de “El Quijote”. De esta manera, los alumnos además de aprender, serán capaces de comprender y disfrutar de la propuesta.

Considerem que es tracta d’un projecte de treball amb un enfoc constructivista, en el que els alumnes a més a més d’aprendre de manera directa, desenvoluparan el treball cooperatiu, l’intercanvi d’opinions, etc, i seran capaços de comprendre i gaudir de tot allò que realitzen. 

font

Kikiriki nº54, La animación lectora en la educacion infantil: un placer compartido

Las maestras autoras de este trabajo explican lo que ellas entienden como animación en la lectura en Educación Infantil, ofreciendo estrategias en forma de actividades de recreación, juegos anticipatorios y fórmulas de participación en la lectura. Son actividades motivadoras que hacen que la lectura sea una experiencia placentera, atractiva y significativa.

Estoy muy de acuerdo con las autoras de este trabajo y considero que la animación lectora se aplica más en Educación Infantil que en Educación Primaria. Esto no debería ser así, como futuros profesores debemos continuar con la animación lectora adaptando las actividades motivadoras a la edad de los alumnos.

font