Planes lectores

L’article “Planes Lectores” publicat a la revista kikiriki nº36 i escrit per José Garcia Oliva analitza el plans lectors que moltes editorials elaboren per alguns títols concrets. El plans lectors són quaderns amb activitats sobre la lectura que es regalen al mestre quan compra un lot del mateix llibre. Això pot resultar molt beneficiós pel mestre que no ha de dedicar temps en enginyar noves activitats però segurament no tant per l’alumne ja que al ser la major part activitats tancades i per escrit dificulten el diàleg, el moviment, la lliure expressió etc...

 Font

Sens dubte aquest ha sigut un dels articles que més m’ha sobtat al evidenciar que els plans lectors més demanats pels mestres són aquell que presenten més activitats tancades, escrites i llestes per realitzar directament a l’alumne. Personalment desconeixia aquest tipus de quaderns i molt menys aquesta tendència per part dels docents, penso que amb aquesta idea és impossible despertar en els alumnes el gust per la lectura si ho associen a omplir qüestionaris i molt menys a enriquir el seu coneixement compartint amb els companys si l’únic diàleg que tenen és amb un quadern. 

Reflexionar sobre la llengua per aprendre a escriure

L’entrada es centra en l’article “Reflexionar sobre la llengua per aprendre a escriure” de M.Rosa Gil i publicat a la revista Guix. L’autora es centra en argumentar la importància d’ensenyar la llengua a partir d’un context significatiu i partint del diàleg com a principal eina de reflexió i aprenentatge. Una de les idees que m’agradaria destacar de l’article és quan l’autora alerta que a l’escola es dediquen moltes hores a ensenyar conceptes gramaticals (nom, verb, article, masculí, femení...) però que després els alumnes no en fan cap ús.

Font

 Després d’aquesta afirmació és inevitable pensar “Com pot ser que dedicant-hi tantes hores els alumnes no ho incorporin?” Una de les raons que es després del text es la manca de reflexió que hi ha darrere d’aquests exercicis. Reflexionar ens ajuda a ser conscient del que sabem i per tant a posar-ho en pràctica. Fer explícits els coneixement sobre el que no tenim gaire consciència ens pot ajudar a reflexionar, corregir-se (acció metalingüística) i fins i tot reconstruir i enriquir el nostre coneixement. El mestre té un paper clau a l’hora de propiciar aquestes situacions de diàleg en les que s’exposa, es reflexiona i es construeix coneixement. 

Escriure i aprendre a escriure primària

Aquesta entrada es centra en l’article “Escriure i aprendre a escriure a primària” d’Anna Camps i publicat a la revista Guix el mes de Gener de 2011. L’article es centra en descriure l’enfoc que hauria de donar l’escola en l’aprenentatge de l’escriptura i m’agradaria destacar un de les idees que destaca l’autora. Gairebé totes les accions d’escriptura també estan vinculades a llegir, parlar i escoltar per tant són accions interelacionades.

Font

L’escola ha de propiciar que els alumnes puguin participar en un entorn alfabetitzat organitzant l’aula per crear contextos en els que els alumnes trobin raons per llegir i escriure però també per parlar i escoltar sobre el que han escrit i llegit ells i els seus companys. Aquesta idea es centra en un del temes que hem comentat nombroses vegades a classe, llegir i escriure és un acte social obert, compartir i dialogar ens ajuda a reflexionar idees, estructurar-les i crear-ne de noves. 

Melmelada demà i ahir

L’article “Melmelada demà i ahir” va ser publicat a la revista Guix nº383. Aquest article ens parla del tractament del temps en la lectura infantil i juvenil i el seu paper clau per poder comprendre correctament el text. En concret l’autora fa una proposta molt interessant per treballar l’escriptura horitzontal i estableix tres passos. En primer lloc és important trobar un temps per llegir i enriquir-se d’allò que han escrit altres persones. En segon lloc, un temps per produir, es a dir, jugar i experimentar amb les paraules i les idees i finalment un temps per analitzar i compartir amb els companys.

Font

Per una banda m’agradaria destacar d’aquest article la importància que dona l’autora a “deixar un temps” a l’hora de llegir i produir un text. Quan jo anava a l’escola recordo que el mestre valorava positivament a aquell alumne que acaba abans les activitats d’escriptura i lectura i a mi que sempre em quedava amb l’exercici a mitges, això em produïa angoixa i no em concentrava en fer bé la tasca. Ara, sóc conscient de la complexitat que suposa per un nen o nena llegir o escriure i deixar aquest temps per assimilar, construir i analitzar penso que pot ser una eina imprescindible per avançar en el seu procés d’aprenentatge. 

Els contes tradicionals com a primeres lectures

En aquest article, es tracten els contes tradicionals com aquelles lectures idònies pels primers lectors ja que compten amb un tipus i estructura del text que resulta adequat per a aquest públic, mostrant menys dificultats lingüístiques i textuals. Cal tenir en compte, però, que existeixen diverses versions de contes tradicionals.

En primer lloc, es presenta una versió literària que mostra una gran qualitat lingüística però que alhora compta amb dificultats lèxiques i sintàctiques, fet pel qual no resulta idònia per a primers lectors.

En segon lloc, es mostra una versió de folklore que compta amb molta descripció però amb poca narració, cosa que dificulta la comprensió.

En tercer lloc, es cita una versió que no segueix cap criteri lingüístic motiu pel qual, igual que en els casos anteriors, no resulta convenient.

Per acabar, anomena els aspectes amb els quals hauria de comptar una versió que s’ajusti a les demandes d’un públic inexpert: un lèxic basat en la llengua estàndard, una estructura del text que inclogui episodis ordenats i un equilibri entre les parts i, finalment, una presentació gràfica del text composta per una lletra gran i fàcil d’entendre i amb marcadors que assenyalin les pauses adequades.

Personalment, estic d’acord en presentar el contes tradicionals com a primeres lectures ja que aquests resulten molt interessants pels alumnes. Tot i això, sempre hem de tenir molta cura amb les versions que triem, que han de ser adequades al nivell educatiu que estem treballant. Hem d’anar introduint, a més, cert grau de complexitat a les lectures però sempre de forma gradual.

FONT: “Els contes tradicionals com a primeres lectures” Guix: El Recull núm. 150 (abril 1990)

Els llibres- joc o altres maneres de llegir

En aquest article, les autores ens presenten una altra forma d’entendre la lectura mitjançant els llibres sensorials, troquelats, musicals, tridimensionals o interactius. Tots ells ens aporten un munt de possibilitats d’aprenentatge diferents ja que propicien una interacció lector- text, on posen en joc tots els sentits. Provoquen estímuls o reaccions que amb la lectura tradicional, llegint lletres, no es produirien.

En primer lloc, els llibres per tocar ajuden a treballar amb el sentit del tacte per arribar a la comprensió d’aquest.

En segon lloc, els llibres musicals i tridimensionals inclouen sons, cançons i materials que desperten l’interès dels infants.

També trobem llibres que inclouen un seguit d’activitats, algunes d’elles molt útils per treballar la comprensió lectora.

Per acabar, els llibres interactius resulten un material molt útil per als més grans ja que precisen de la intervenció del lector per poder anar desenvolupant l’argument, el final del qual dependrà de les decisions que s’hagin anat triant al llarg de la lectura.

Penso que és un article molt interessant degut a la llarga bibliografia que aporta: llibres- joc de tot tipus que pretenen potenciar la funció lúdica i estètica de les obres en qüestió.

A més, trobo que els hauríem de tenir més en compte i resultaria interessant tenir-los a l’aula ja que permeten establir relacions amb una gran varietat de recursos, com ara els suports materials, il·lustracions... que altres llibres tradicionals no ens ofereixen. Penso, doncs, que són molt útils a l’hora de facilitar la comprensió lectora ja que presenten oportunitats de manipulació i, per tant, la necessitat d’implicar al lector.

FONT: “Els llibre-joc o altres maneres de llegir” Guix: El Recull núm. 150 (abril 1990) 

Criteris per triar llibres infantils i juvenils

FONT: Santos, J. M. “Criteris per triar llibres infantils i juvenils” Revista Guix: Número 318. (Octubre 2005)

 Segons el professor Mortimer J. Adler, són sis les regles que cal seguir per a triar els millors llibres per als nens. Dins d’aquestes regles, trobem aquells llibres que han estat més llegits al llarg de l’any; els que són sempre contemporanis i no han perdut interès al llarg dels anys; els que es llegeixen millor sense avorrir ni fer-se feixuc; els més instructius; i els que tracten sobre els problemes de la vida humana. 

Tot i coincidir i recolzar algunes de les regles que Mortimer defensa, discrepo en algunes de les seves explicacions. En la meva opinió, la importància d’un llibre és la seva riquesa en idees i suggeriments, els nous coneixements i divertiment que por aportar al lector. Naturalment, aquets llibres hauran d’adaptar-se a l’edat del lector i començar a llegir històries de més simples a més complexes. Però en cap cas, considero que es pugui considerar un llibre com a millor o més adequat pel simple fet d’haver estat el més popular i més llegit d’un any. Per altra banda, estic d’acord en que en els llibres s’han de tractar problemes i situacions de la vida que podrien passar a qualsevol dels lectors, per tal de que es submergeixin i s’impliquin en la lectura, i que els faci experimentar alguna intensitat.

 

 FONT

Els Llibres-Joc o altres maneres de llegir

FONT: “Els llibres-joc o les altres maneres de llegir” Revista Guix: Número 331 (Gener 2007) 

Els llibres-joc són aquells que tenen la finalitat de potenciar la funció lúdica d’una obra literària. Aquests llibres, potencien la interacció entre el lector i el text, a través d’altres recursos que van més enllà de la típica aparença del llibre. Alguns exemples de joc a través de la lectura, són aquells llibres que permeten que sigui el propi lector el que vagi construint i decidint l’argument del llibre; els llibres que requereixen alguna acció per part del lector per tal de poder continuar llegint la història, com aixecar una pestanya; o els llibres d’imatges en els quals apareix poca lletra però aquesta ocupa un paper rellevant. 

Tots aquests mètodes són recursos a l’abast de mestres i pares, per a fomentar la lectura dels infants. En la meva opinió, és important llegir contes amb als nens, però encara és més important fer-ho variant els suports i les maneres. És necessari que els nens observin les diferents maneres de llegir que existeixen, els diferents gèneres i suports, ja que d’aquesta manera no només amplien la seva mirada dins del món de la lectura, sinó que es diverteixen i mostren més interès per aprendre noves coses.

 FONT

Importància d'explicar contes als més petits

FONT: Millán, M., Sanz, S. “Importància d’explicar contes als més petits” Revista Guix: Número 331. (Gener 2007) 

El conte és el primer text amb el que té contacte l’infant. Aquest estimula la seva imaginació , li dona una visió de les coses que l’envolten de forma quotidiana i li permet introduir nou vocabulari i expressions del llenguatge de forma natural. A més, l’hàbit d’explicar contes als més petits, fomentarà que l’infant desenvolupi el gust per la lectura. 

La importància de llegir contes als infants, no es limita a narrar una història, sinó que suposa col·locar a l’adult com a model de lectura per al nen. És per aquest motiu, que considero de gran importància que, tant pares com mestres, adquireixin aquest hàbit com una rutina diària i interessant, per tal de que acabin sent els propis infants els que demanin el seu temps de lectura al dia, i siguin ells els que acabin explicant els contes als seus companys. Això, ajudarà i facilitarà el desenvolupament del seu aprenentatge de la lectura i escriptura en el futur.

  

FONT

El Text Lliure

FONT: “El text lliure” Kikiriki: Número 46. (Setembre – Octubre – Novembre 1997) 

El text lliure és una de les tècniques de Freinet que permet transformar l’escola en un espai de producció, que faciliti l’entrada en la literatura. D’aquesta manera, Freinet defensava una pedagogia de l’esdeveniment, basada en la utilització d’instruments i materials com la impremta, documents, correspondència interescolar, etc.

L’Escola tradicional és contraria a l’imprevist, ja que es basa en una programació tancada que no preveu com incloure els esdeveniments que puguin sorgir a la vida dels alumnes i que puguin ser utilitzats com a situacions d’aprenentatge que motivin i impliquin a tota la classe. Una manera d’utilitzar aquestes situacions per a treballar la lectoescriptura, és fer-ho a través de les activitats d’expressió lliure. Escriure un text lliure sobre allò que els alumnes volen parlar, llegir un text que els hi interessi, dibuixar, etc. són diverses formes d’expressió que, en la meva opinió, haurien de ser més utilitzades a l’Escola, en comptes de prioritzar altres recursos com els llibres de text basats en la repetició, monotonia i memorització, ja que permeten dur a terme un ensenyament contextualitzat i per tant, significatiu. 

FONT

Importància d’explicar contes als més petits

En aquest article de Mercè Millán i Sylvia Sanz es remarca la importància que els adults llegeixin contes als més petits. D’aquesta manera, es propicia que l’infant participi en la història i estableixi una relació directa amb la narració i l’adult que l’explica, fet impossible si aquest conte fos explicat mitjançant un mitjà de comunicació de masses. S’ha de tenir, però, ben planificat allò que es vol explicar, és a dir, trobar un llibre convenient pels infants receptors, llegir-ho de manera que s’impliqui a l’infant i no donar tots els detalls o il·lustracions per tal que aquests desenvolupin la imaginació. Finalment, l’adult que explica el conte també ha de mostrar certa naturalitat per captar l’interès de l’infant i trobar elements quotidians en la història que el nen pugui identificar en el seu dia a dia i que, aquest cop, es trobin immersos en  un món de fantasia.

Penso que aquest article encerta i capta molt bé la idea que els adults hem de llegir als més petits ja que, a més, es propicia una relació d’afecte entre l’adult i l’infant i permet aprendre de forma natural diferents expressions i llenguatge, a més d’escoltar i comprendre allò que s’està llegint. És una forma divertida i entretinguda d’engrescar als infants al món de la lectura que permet un munt de variants com ara la utilització de titelles o decorats.

FONT: Millán M., Sanz S. “Importància d’explicar contes als més petits” Guix: El Recull núm. 150 (abril 1990)

Leer en la escuela

Leer en la escuela és un projecte d'activitats i recursos per al professorat per promoure la lectura en la biblioteca escolar. Aquesta iniciativa pretén aportar als docents diverses propostes per realitzar a la biblioteca de l'escola o a l'aula. El contingut consta de nou fitxes que tracten diferents centres d'interès (segons al cicle que estigui destinada l'activitat) amb tres activitats en cadascuna. La estructura temporal de  es farà en set sessions d'una hora cadascuna i cada curs tindrà un element de motivació que poden ser personatges imaginaris, endevinalles, contes d'art i un llarg etcètera.
Després de la prova pilot d'aquesta iniviativa les observacions van ser molt positives: totes les activitats es van poder realitzar correctament i els professors van considerar una estratègia encertada per fomentar el gust per la lectura.  

Totes aquestes fitxes proposades són molt riques en creativitat i abarca totes les àrees de coneixement de primària, cosa que el converteix en un projecte molt complert i demostra que la biblioteca pot ser un lloc per treballar, debatre i investigar. Cal promocionar aquest espai de la escola que, normalment es troba una mica oblidat, ja que tal com podem veure, li podem treure molt rendiment i que mereixi el seu respecte per part dels infants.

Font

Contes matemàtics interactius

Avui en dia hi ha varietat de recursos per treballar diferents assignatures des d'àmbits i /o recursos que són interdiscipliNars. Un d'aquesta que hi és present en totes elles és la lectura. 

En això és basa aquest recurs per a mestres; el qual permet treballar les matemàtiques a partir d'un recurs el qual requereix i treballa des d'un àmbit lector.

És tracta de contes interactius els quals a partir d'una narració treballen les matemàtiques i fan interactuar als alumnes amb aquestes, pretenén també potenciar la comprensió lectora, per trobar el plaer per la lectura i a més a més per assolir nous coneixements més específics.

Aquests són els objectius d'aquesta activitat, la qual consta de diferents contes destinats a cicle superior de primària, i també als dos cicles d'ESO.

Cada un dels contes consta d'un material per als alumnes a on hi ha el conte i unes activitats que podran resoldre tant sols amb una bona comprensió de la narració. 

El fet de treballar a partir d'una narració dóna un gran elevat d'interès i atenció per part dels alumnes, els quals els motiva a assolir i respondre a aquests petits reptes contextualitzats que se'ls proposa.

A més a més dels contes, hi ha material pels mestres amb un solucionari dels diferents problemes, així com uns indicadors que permeten guiar al mestre per tal de saber quins continguts permet treballar cada un dels constes.

Article

Conte

Jordi Franquesa

Jocs per ajudar a la comprensió lectora des de casa

Aquest article suggereix una sèrie de jocs que permeten ajudar i potenciar la comprensió lectora de nens i nenes, de manera fàcil, divertida i abastable per fer-la a casa amb la família.

L'objectiu d'aquests jocs és evitar que els nens i nenes acostumin a quedar-se amb buits després de llegir un text, a més a més el què vol és afavorir l'interès i les ganes de preguntar i investigar sobre tot allò que no s'ha arribat a entendre.

L'únic imprescindible per poder fer aquest tipus de dinàmiques és que els nens i/o nenes tinguin una nivell lector amb certa autonomia i coneguin el codi.

Així doncs, d'entre tota la varietat de jocs que hi ha m'ha cridat l'atenció el joc dels errors.

Aquest consisteix en escriure un text el qual hi hagi algunes paraules canviades, de manera que el lector ha d'identificar quins són aquests errors, i un cop localitzats ha de proposar les paraules que cregui més convenients.

Aquesta activitat permetrà que els nens i nenes parlin sobre els sinònims i sobre quin és el que escau millor en el lloc en qüestió.

És una activitat que potencia la interacció i la metalingüística, ja que els alumnes reflexionaran sobre el sentit d'algunes paraules, del què significa per a ells i l'ús que en fan.

 Jocs amb textos

Jordi Franquesa

Ambiente de clase e investigación escolar: el aula como contexto

Font: Kiriki búmero 71/72 - Desembre 2003/Maig 2004

Aquest article explica que es necessita un ambient a l'aula que estimuli i faciliti les interaccions, que sigui humanitzat i obert a les participacions i que es portin a terme criteris i orientacions destinats a afavorir el clima definit per la comunicació i integració de la diversitat que apareix en el marc de la classe. 

Tot això s'explica per a que sigui possible una ensenyança democràtica basada en el tractament de projectes que aborden qüestions interessants a partir de la indagació i el debat compartit.

S'està referint a l'aula no com un espai delimitat sinó com a context d'interacció comunicativa. La funció dels mestres és la d'establir un ambient en que els nens es vegin capaços de poder interactuar i que es portin a terme accions per a que això sigui possible.

Dels articles que he pogut observar, aquest és un que m'ha cridat l'atenció perquè hi trobo relació amb l'assignatura de llenguatges. No només hem d'ensenyar maneres d'expressar, de escriure o llegir correctament, hem d'ensenyar també a comunicar i per això el context ha de ser propici per a que es portin a terme les interaccions. 

Preparados, listos...¡Ya!. Leer y comprender matemáticas

Aquest dossier té com a objectiu aprendre matemàtiques d’una forma diferent, a través de la Educació Física. Trobem activitats en què es treballen diferents continguts d’Educació Física, com les pulsacions, el Test de Cooper o la nutrició, però que a la vegada  han de realitzar càlculs matemàtics.

Aquesta innovació metodològica en les matemàtiques m’ha semblat molt motivadora per als infants perquè poden observar els diferents contextos en què poden aplicar  aquells coneixements que es donen en el dossier. A més a més es treballa la interdisciplinarietat, ja que tots els temes que es treballen formen part de l’àrea d’Educació Física i alhora fan Matemàtiques. Aquesta forma d’aprendre afavoreix una major comprensió de les matemàtiques, ja que és una assignatura que treballa conceptes abstractes, cosa que amb la motivació de l’esport sigui més divertit aprendre. 

Enllaç

La educación infantil, un reto de futuro. Es tiempo ya...

Font: Kikiriki, número 62-63 - Setembre 2001/Febrer 2002

Al llegir aquest article no vaig estar-hi del tot d'acord amb el que proposava i criticava. D'alguna manera atacava la forma en que els professors d'infantil es comporten a les aules i ensenyen als nens, reivindicant que es nens han de ser conscients del que passa al seu voltant, per ser llavors capaços d'opinar, reflexionar o discutir.

Estic molt d'acord amb la idea de fomentar nens crítics que arribin a ser persones capaces de tenir les seves pròpies opinions, de participar, d'opinar, persones que encaixin amb el perfil de bons ciutadans que volem arribar a tenir en el dia de demà, però potser l'etapa infantil no és una mica d'hora per a que els nens s'adonin de les inustícies d'aquest món? 

El text explica com la manera en que es comporten les professores, tant dolça, tractant-los com a nens petits i treballant només amb ells aspectes que no els hi dónen peu a la reflexió, no és la millor opció per a que els nens desenvolupin una actitud crítica. Personalment, i només és la meva opinió i potser m'equivoqui, però des de el meu punt de vista, ser dolç i no preocupar als nens de 3, 4 o 5 anys és el que hauriem de fer. La infància és el que recordes amb més amor, és l'etapa de la teva vida en que pots gaudir precissament perquè no ets conscient del món moltes vegades injust en que vivim. 

D'altra banda, sí trobo bé guiar-los pel bon camí. Com diu el text, els nens fora de l'aula veuen moltes coses que els poden impressionar i influenciar. Es tracta llavors de treballar les bones actituds, de manera que ells mateixos siguin capaços de poder decidir el que està bé, però sense necessitat de ser, des de bon principi, tant exigents amb ells. 

Un record de les vacances: un temps per compartir

Font: GUIX - núm 636 - Març 2010

Una article molt interessant de la revista explica com uns nens de segon de primària porten a terme una activitat en la qual expliquen les seves vacances d'estiu.

Els nens llavors aprenen a expplicar-se, a argumentar i a utilitzar diferents formes d'expressar-se.

Alguns dels exemples de les diferents activitats que fan són:

• narració oral: primer de tot, expliquen les seves vacances en forma de narració.
• "fem capses": es passa de la representació verbal al llenguatge plàstic. En capses, els nens fan una mena de representació del que han fet a l'estiu.
• Diari de vacances: finalment els nens fan un diari de les seves vivències vacacionals de manera que puguin desenvolupar la seva competència en la llengua escrita.

És una nova manera de treballar els diferents aspectes d'expressió i escolta activa a les aules a partir d'un tema que els hi interessa als nens, pel que es moviten a l'hora d'explicar-lo o d'escoltar als altres i poden d'aquesta manera desenvolupar les diferents habilitats en aquests àmbits.

Coherència i cohesió

Coherència i cohesió

Com bé diu el títol el text ens parla de la coherència i cohesió, aquests dos elements ajuden a que un text pugui ser entès correctament pel seu destinatari.

Primerament la coherència se’ns la divideix en temàtica, que es refereix a la intangibilitat de la organització i a la progressió dels diferents elements de contingut que puguin expressar-se en un text. Aquest efecte es produeix per els mecanismes de connexió, cohesió nominal i la cohesió verbal.

 

 Font

La cohesió designa alguns mecanismes lingüístics que s’utilitzen per produir aquest efecte de coherència. S’aplica a dos mecanismes; processos anafòrics que serveixen per introduir, per una forma generalment nominal, una nova unitat de significació (unitat-font) i per re formular després d’aquesta unitat mitjançant l’ús de anàfores nominals. El segon és la organització temporal del text, orientat a situar els processos expressats en el text, ja sigui en relació amb el moment de producció del text pel seu autor, ja sigui en relació al moment del desenvolupament d’altre procés ja expressat.

BIBLIOTECA ESCOLAR I NOVES ALFABETITZACIONS

BIBLIOTECA ESCOLAR I NOVES ALFABETITZACIONS

L’article ens parla de que s’ha de redefinir el concepte de biblioteca escolar. L’entorn que la rodeja no és el mateix que abans, ara tothom pot accedir a informació ràpidament i de manera voluminosa. Seguidament se’ns parla de com era la biblioteca abans de l’aparició de Internet i com era una persona competent en informació. Ara, la biblioteca escolar  s’ha de transformar en un entorn d’aprenentatge i ha de complir uns objectius com el domini dels processos i mecanismes de cerca de informació o formar una actitud crítica cap a les fonts i els recursos de la informació. 

 

Font

Finalment ens parla dels nous reptes que ha afrontar la biblioteca escolar que sorgeixen amb l’aparició de Internet. S’han de renovar i ser vistes pels alumnes com un espai de aprenentatge, i per això cal que el bibliotecari també redefineixi  el seu perfil i es converteixi en l’especialista en informació i comunicació del centre. Només així es situarà la biblioteca escolar en un lloc clau en la nova cultura del coneixement

Personalment crec que la renovació que planteja el text es totalment necessària en les biblioteques escolars. Al canviar la manera de accedir a la informació cal també redefinir la funció de la biblioteca a les escoles i al text ens dona les claus per fer-ho. 

Monica Baró Llambias