Al llegir aquest article no vaig estar-hi del tot d'acord amb el que proposava i criticava. D'alguna manera atacava la forma en que els professors d'infantil es comporten a les aules i ensenyen als nens, reivindicant que es nens han de ser conscients del que passa al seu voltant, per ser llavors capaços d'opinar, reflexionar o discutir.
Estic molt d'acord amb la idea de fomentar nens crítics que arribin a ser persones capaces de tenir les seves pròpies opinions, de participar, d'opinar, persones que encaixin amb el perfil de bons ciutadans que volem arribar a tenir en el dia de demà, però potser l'etapa infantil no és una mica d'hora per a que els nens s'adonin de les inustícies d'aquest món?
El text explica com la manera en que es comporten les professores, tant dolça, tractant-los com a nens petits i treballant només amb ells aspectes que no els hi dónen peu a la reflexió, no és la millor opció per a que els nens desenvolupin una actitud crítica. Personalment, i només és la meva opinió i potser m'equivoqui, però des de el meu punt de vista, ser dolç i no preocupar als nens de 3, 4 o 5 anys és el que hauriem de fer. La infància és el que recordes amb més amor, és l'etapa de la teva vida en que pots gaudir precissament perquè no ets conscient del món moltes vegades injust en que vivim.
D'altra banda, sí trobo bé guiar-los pel bon camí. Com diu el text, els nens fora de l'aula veuen moltes coses que els poden impressionar i influenciar. Es tracta llavors de treballar les bones actituds, de manera que ells mateixos siguin capaços de poder decidir el que està bé, però sense necessitat de ser, des de bon principi, tant exigents amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada