Opinió sobre els Premis en temàtica d'educació

De la revista el Recull: “Llibres per a noies i a nois”, Setembre, 1992, número de revista 179, m’he fixat en l’apartat d’informacions. Aquest número el dedicaven als premis de Rosa Sensat i premis de Joventut i Lleure. Els primers, concretament, són convocats per una associació de mestres per tal d’incentivar el treball innovador de mestres o professionals de l’educació. Les premisses que es tenen en compte són que han de ser originals i inèdits, poden està escrits amb qualsevol llengua de l’estat espanyol, tan fa si són presentats individualment com en grup, i per últim, han de partir d’una experiència en el sistema educatiu i han de comportar una millora generalitzada.

Trobo molt interessant aquest tipus de premis perquè per una banda, i tal i com a dalt s’ha dit, incentiven el treball innovador i creatiu dels mestres, i per altra banda, contribueixen a la millora qualitativa de l’educació. És una forma de mostrar la validesa dels nostres projectes i les seves repercussions. També és un reconeixement de l’esforç i la dedicació que has destinat a un projecte, igual o, més vàlid que un enginyer que ha construït un pont, per exemple. Nosaltres construïm ponts de coneixement que llavors deriven a la construcció d’un pont de ferro. La falta del reconeixement estatal queda cobert per institucions com la de Rosa Sensat, associacions sense ànim de lucre, que creuen i aposten pel món educatiu.