Cecilia Cristina
Milito ha escrit aquest article i ens parla sobre una de les experiències que
va tenir a la seva escola . Es pot pensar que als infants no els hi fa il·lusió
rebre una carta personalment ja que actualment tenen altres recursos digitals
molt més ràpids i eficaços com és el cas del correu electrònic, però aquesta
idea es falsa. La carta és un elements de reafirmació d’identitat i el fet de
que un nen rebi un sobre amb el seu nom, el fa sentir com un adult.
L'autora, com a mestra de
segon curs, format per alumnes que necessitaven aprendre a llegir i escriure
amb fluïdesa, va proposar el projecte de la carta. Es va posar en contacte amb
altre escola que volgués compartir el projecte i d’aquesta manera enviar-se les
cartes mútuament. A més, la redacció de les cartes serveix perquè els alumnes
es familiaritzin amb l’estructura de les cartes personals.
Un cop les havien
escrit, van marcar en un mapa l’itinerari de l’escola a correus per anar a
enviar les cartes. Així doncs, podem considerar que aquest és un projecte interdisciplinari
que treballa conceptes d’altres àrees.
Le cartes van ser rebudes amb molta
il·lusió. Finalment les mestres van decidir tancar el projecte amb una quedada
perquè els infants d’una escola i altre es conegueren.
Aquest projecte
es pot considerar com un tipus d’avaluació no tradicional que serveix per
avaluar molts aspectes del procés que segueix el nen.
Penso que la idea
de rebre cartes d’altres persones o companys reals, desperta un gran interès,
entusiasma i motiva molt als alumnes, ja
que els fa sentir que existeixen i que són importants com els pares que sempre
estan rebent cartes. Escriure cartes a una persona real és una manera per
aconseguir la motivació de l’alumne, la comunicació dels seus pensaments i l’ús
d’habilitats d’escriptura.
A més, és una
activitat que afavoreix l’aprenentatge significatiu. Això ho afirmo perquè respon
a les necessitats reals dels alumnes de comunicar-se, expressar-se i
informar-se, que per ells tenen un sentit. A més, després d’aquesta activitat
el nen pot practicar a casa i escriure cartes als seus amics o familiar
llunyans amb ajuda dels pares.
És important
saber que si donem forma als coneixements de manera que siguin significatius
pels alumnes i passin a formar part del seu interès, l’aprenentatge es donarà
fàcilment.
Font: Revista Kikiriki, Cooperació educativa, Educar en la no violència, número 74, pàgines
67-69
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada