L’enllaç Abuelas cuentacuentos que comento va sobre una
activitat voluntària que com a futurs mestres ens hauria d’apassionar. Us parlo
del bloc “Abuelas Cuentacuentos”, projecte iniciat a mitjans dels 90 a càrrec
de Mempo Giardinelli. La iniciativa va sortir quan va anar Alemanya i de
casualitat es va trobar amb persones de la tercera edat que visitaven els
hospitals per llegir contes i poemes a malalts terminals. Aquest impacte el va
conduir a indagar un projecte on la lectura de contes també ajudés a viure
millor. Tots els participants del programa conta contes són persones que
estimem la lectura i viuen plenament el llibre que tenen el seu davant. Una de
les principals idees del projecte és reproduir aquell moment de bellesa i
intimitat que es dóna de forma natural entre els avis i els nets quan llegeixen
junts, oferint un primer contacte aquelles noves vides.
He volgut destacar aquesta
notícia ja que trobo que encara que estigui destinat per un voluntariat
específic crec que es pot transportar a qualsevol realitat d’una persona que
admiri l’acte lector. La pàgina ens impulsa a adherir-nos en aquest moviment,
tan sols és qüestió de voluntat i vocació. A més, ens detalla les seves
experiències, els materials i consells bàsics per iniciar-nos, textos que els
hi han servit de gran utilitat, com també el què han rebut com a senyal
d’agraïment per part dels nens. Si apostéssim per aquestes iniciatives, la
societat estaria molt més alfabetitzada i, probablement, el primer pas o
contacte d’un infant amb el codi lletrat no seria una tasca tan abstracte. Cal
que el nen escolti contes, els miri, en parli... Com a adults que hem tingut la
oportunitat d’entrar en el món alfabetitzat, hem de propiciar aquestes
experiències. Des de la meva banal experiència, encara, impulso a tots aquells
que els recorre un petit neguit a apostar per aquests programes que t’ensenyen
a viure el què és compartir un benefici recíproc.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada