VEUS DE MESTRES

Revista guix numero 391

En aquest article, una mestra d'educació primària, Iris Solé expressa la seva opinió i les seves sensacions de la primera experiència com a mestra de substitució. La vida professional dels Mestres té unes etapes i un desenvolupament
La primera experiència com a docent és una sensació d’esperança, entusiasme, i a la vegada desconcert perquè no es sap que ens espera a les aules.

Els futurs mestres tenim vitalitat per iniciar aquesta trajectòria però necessitem que ens donin l’oportunitat de ser-ho.

Per ser mestres, s’ha de tenir ganes de compartir i aprendre, tenir il·lusió per quan arribi el dia estar ben preparat.

 

 

A més, s’ha d’aprofitar a gestionar les nostres emocions en una situació nova, conèixer-nos millor, tenir un bon autoconcepte com a mestres ja que els nens ho perceben tot. Ens redescobrim i busquem unes altres oportunitats d’aprenentatge. Pe4ro pot passar que hi hagi una mala formulació d’expectatives i quan ens enfrontem a la realitat és pitjor.

Poc a poc ens hem d’adaptar, ja que no hi ha punt de retorn per prendre consciencia del que s’està fent,  l'Iris va tenir la sensació que es generava el fals activisme d’una pràctica educativa poc fonamentada.

Jo personalment, crec que ens hem d’enriquir de les experiències que ens toqui viure, aprendre de tothom , fer-nos bones preguntes, compartir, reflexionar i ser crítics en aquesta professió que hem escollit.

Ens hem d’adaptar a les diverses realitats educatives , però com diu la mestra adaptar-se no significa acomodar-se i convertir-se en simples aplicadors sinó que també hem d'aportar als nostres coneixements i experiències personals als alumnes.

L’adaptació que es demana com a substitut requereix tenir molt clar la nostra posició i la de l’escola i ser prou hàbils i flexibles per aprendre’n.

Paraules claus : trajectòria professional , aprenentatge, responsabilitat, autoritat, valors, autoconcepte