Revista
Kiriki. Número 48. Març, abril i maig de 1998.
Tots sabem que la imatge, com a
recurs material, té una gran importància, però no hem d’oblidar que
l’escriptura i la lectura són eines imprescindibles per a desenvolupar-nos de
manera autònoma i crítica. També s’ha de destacar que, un cop coneguda la
importància de la cultura alfabetitzada, l’hem d’ensenyar durant tota la
escolaritat obligatòria. Sens dubte, unes de les finalitats més importants de l’escola és ensenyar a
llegir i a escriure de manera funcional i significativa però, què entenem per
llegir i per escriure? Llegir és comprendre i no pas desxifrar i escriure és un
procés dialèctic entre la persona que escriu i el tema sobre el qual s’escriu.
Pel que fa a la lectura, els textos s’han d’adaptar al nivell del lector. I pel
que fa a l’escriptura, cal partir
d’estratègies properes per més endavant ensenyar estratègies facilitadores de
la comprensió del codi escrit.
M’agradaria destacar una frase que
posa al text i que és la següent: “A leer se aprendre leyendo y a escribir se
aprendre escribiendo”. Penso i estic totalment d’acord amb aquesta frase però
hem de tenir clar que per poder llegir i escriure primer hem de facilitar el camí
fins arribar a aquí. Que els infants llegeixin i escriguin és una de les metes
més importants de l’escola i per això penso que hauríem d’ensenyar a llegir i a
escriure a totes les persones del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada