28 de maig 2013

Escoles de nova creació

Aquest article d’Anna Trabal i Jordi Canelles ens transmet la idea de que les escoles de nova creació són un focus d’innovació social en aportar acció educativa a la societat. Es podria dir que són escoles en construcció permanent ja que al ser de nova creació comporten la convivència de nous alumnes, noves famílies, nous docents, etc.

Participar en la construcció d’un centre educatiu és un repte personal i una gran oportunitat per repensar l’educació d’avui. Tant iniciar com reiniciar una escola és una oportunitat única per decidir com volem que sigui la nostra escola i quin model volem transmetre. És un moment irrepetible del centre ja que tot està per fer i no es pot dir: “fem-ho com l’any passat”. Em sembla important que tinguem voluntat per transformar, incidir i crear discurs pedagògic, nous horitzons. D’altra banda, l’equip docent és un fonament imprescindible i la qualitat de la comunicació entre aquests és un eix fonamental de les dinàmiques de grup. Penso que si aconseguim una formació compartida al llarg del temps, servirà per aquesta transformació i millora de  l’escola que volem.
També es tracta la idea de que es necessiten escoles flexibles que basin les dinàmiques d’aula en situacions problema, en projectes de treball i tallers, espais d’aprenentatges i altres organitzacions amb recursos didàctics que donin prioritat a la necessitat de pensar col·lectivament des de la subjectivitat personal.

Les escoles d’avui en dia no poden ser institucions que instrueixin mentre els pares treballen sinó que han de ser creadores i difusores de la cultura educativa. A més, no ho poden fer al marge de les famílies sinó construir debat pedagògic amb aquestes per tal que la participació democràtica tingui sentit. Hem de tenir molt clar que l’escola no pot educar sola. És necessari formar comunitat d’aprenentatge on participin tots els membres de la comunitat educativa incloses les famílies perquè els infants es desenvolupin de manera integral  i assoleixin les capacitats a nivell comunitari.



Font: Revista Guix, número 372, pagines 27-29

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada