En aquest article, es tracten els contes tradicionals com aquelles lectures
idònies pels primers lectors ja que compten amb un tipus i estructura del text
que resulta adequat per a aquest públic, mostrant menys dificultats lingüístiques
i textuals. Cal tenir en compte, però, que existeixen diverses versions de
contes tradicionals.
En primer lloc, es presenta una versió literària que mostra una gran
qualitat lingüística però que alhora compta amb dificultats lèxiques i
sintàctiques, fet pel qual no resulta idònia per a primers lectors.
En segon lloc, es mostra una versió de folklore que compta amb molta
descripció però amb poca narració, cosa que dificulta la comprensió.
En tercer lloc, es cita una versió que no segueix cap criteri lingüístic
motiu pel qual, igual que en els casos anteriors, no resulta convenient.
Per acabar, anomena els aspectes amb els quals hauria de comptar una versió
que s’ajusti a les demandes d’un públic inexpert: un lèxic basat en la llengua
estàndard, una estructura del text que inclogui episodis ordenats i un
equilibri entre les parts i, finalment, una presentació gràfica del text
composta per una lletra gran i fàcil d’entendre i amb marcadors que assenyalin
les pauses adequades.
Personalment, estic d’acord en presentar el contes tradicionals com a
primeres lectures ja que aquests resulten molt interessants pels alumnes. Tot i
això, sempre hem de tenir molta cura amb les versions que triem, que han de ser
adequades al nivell educatiu que estem treballant. Hem d’anar introduint, a
més, cert grau de complexitat a les lectures però sempre de forma gradual.
FONT: “Els contes tradicionals com a primeres lectures” Guix: El Recull núm. 150 (abril 1990)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada