Aquest article de la revista nº61
de Kikirikí es basa en les tècniques de la pedagogia de Freinet que utilitza
una docent, sobretot en tres principis que són: l’expressió lliure de l’infant,
tan de manera verbal com no verbal cada infant ha de dir lliurement el que
pensi o cregui ja que gràcies al llenguatge oral sabrem el que l’interessa; la cooperació
ja que entre tot el grup-classe es decideix allò que es realitza; i la formació
de l’esperit crític, ja que mitjançant el treball de l’entorn que ens envolta
es fomenta la crítica i s’intenten trobar maneres de millorar el medi, buscant
en tot moment el bé comú. A més, és fonamental que tot allò que s’aprengui
sigui útil per la vida real, que les aules siguin un lloc acollidor i
participatiu, basant-se en la democràcia, la socialització i la igualtat,
tenint en compte que tots els infants no són iguals i que per tant, tenen un
ritme i unes necessitats diferents.
Crec que l’article presenta una sèrie d’ítems que s’haurien de tenir
molt presents a les aules per acabar amb el model tradicional on el mestre es
dedica a explicar i els alumnes tan sols a escoltar o prendre apunts. Considero
que la metodologia activa és essencial per promoure el desenvolupament integral
dels infants de manera global ja que es basa en la participació en tot moment
dels alumnes a l’aula, en la cooperació per anar aprenent uns dels altres, en
l’experimentació i l’exploració per ells mateixos o bé en el fet de seguir l’
interès personal que té cada infant ja que així aprendran motivats i seguint el
seu propi ritme, aconseguint d’aquesta manera un aprenentatge significatiu. Segons
la meva opinió, els llibres de text haurien d’utilitzar-se, tan sols, com a
llibres de consulta i no com a primera font d’aprenentatge ja que és molt més
enriquidor que els alumnes investiguin i ho aprenguin gràcies a la recerca o l’exploració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada