Aquest és un
petit article de Miquel Payaró Pagès, mestre de l’escola Puig Segalar a
Viladornat Girona i ens parla del seu petit poble format per 400 habitants i de
l’escola rural on treballa. És una escola petita amb 50 persones entre alumnes
i professors. I el que ens vol dir és que no és el nombre d’alumnes el que
determina una escola rural.
És una escola que
presenta trets molt diferents a les altres escoles. Els alumnes de diferents edats s’ajunten dintre d’una mateixa aula i
d’aquesta manera els més petits poden aprendre dels més grans. A més, al ser
pocs alumnes, es pot dedicar una atenció més individual a cadascun d’ells
permetent així els diversos ritmes de treball i maduració. Penso que al ser
pocs alumnes, el mestre pot conèixer millor les fortaleses i debilitats de
cadascun d’ells, per incidir de manera adequada en el seu aprenentatge. Finalment,
alhora de treballar hi ha una organització bastant lliure amb metodologies
actives i participatives que potencien l’autonomia i la relació amb
l’entorn.
Penso que és cert
que a causa de ser escoles creades en zones on hi ha dispersió geogràfica, no
és possible formar una gran escola amb molts components, però les escoles
rurals tenen grans avantatges. El principal és que els nens de diferents edats
treballen i juguen junts. És una bona eina ja que permet que els alumnes vagin
al seu ritme segons els seus interessos, els més petits poden anticipar els
coneixements o comportaments d’una edat a la que posteriorment arribaran i es
promou un aprenentatge basat en experiències riques. Tots els nens són
diferents, un ritme diferent, una etapa de maduració diferent, interessos
diferents... aleshores, perquè han d’estar dividits per edats?
Font: Revista
Guix, elements d’acció educativa, número 391, pàgina 9.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada