El Recull ens ofereix la temàtica
de “Els conflictes a l’escola i a casa”.
Dins l’article “La prevenció de
conflictes en l’àmbit familiar” he escollit l’apartat on es mencionen
algunes consideracions que els pares han de tenir presents a l’hora d’actuar
amb els seus fills. Entre elles trobem que no només els fills han de tenir el
poder d’opinió, sinó que també han de veure que els seu parer és té en compte.
Tampoc hem de creure que el fet de que participin fa perdre responsabilitat o
autoritat als pares, ans al contrari, la relació és més satisfactòria i
propera. Com a adults hem de ser un model a seguir, i complir amb les normes
que també demanem.
Aquest article em fa pensar que
aquestes consideracions que milloren la relació entre els pares i els fills,
també s’haurien de donar als espais de l’educació formal. A Infantil, la
relació que s’estableix entre l’adult i l’infant per construir el coneixement sembla
ser bidireccional, en canvi, a mesura que transcorren els anys, cada cop la
direcció dels missatges recorre un únic camí, provocant una frigidesa que
distancia el mestre de l’alumne, i viceversa. Si creiem que el nostre
ensenyament s’assenta sobre les bases constructivistes no entendrem els tres
factors del triangle educatiu per separat: alumne-coneixement-mestre. Així
doncs, perquè en la realitat es concep o actuem com tres elements aïllats?
Aquest és el primer conflicte del sistema educatiu del segle XXI. Una educació
que encara no s’ha desprès de les seves arrels amb finalitat productiva i que
aparenta està en un marc democràtic. Si no hi ha, ni es crea, un anhel de canvi
passaran vint anys més i romandrem igual, o pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada