Aquest és un
debat que ens parla sobre la ciutat i les seves diverses perspectives.
D’una banda, la
població s’agrupa en nuclis urbans massificats i amb poc lloc per jugar. Això
fa que la vida a la ciutat sigui inhòspita per la infància i per la tercera
edat ja que està plena de perills.
Però d’altra
banda, la ciutat també és un espai de recreació cultural amb informació rica i
diversificada, un espai amb recursos educatius i projectes que afavoreixen el
desenvolupament integral. També és un indret que dona lloc a intercanvis de
recolzament o rebuig i que genera actituds de comportament positiu i negatiu
cap als altres i cap a l’entorn.
Per aquest motiu,
s’ha de recuperar la ciutat com espai que educa als joves i on aquests poden
trobar els estímuls suficients per acceptar la seva identitat. La ciutat ha de
deixar de ser un lloc on els joves només fan el recorregut de casa seva a
l’escola i de l’escola a casa seva.
Jo penso que una
ciutat té els elements suficients per impartir una formació integral dels seus ciutadans,
els quals han d’aprendre, intercanviar i compartir coneixements amb altres
ciutats per tal d’enriquir les seves vides. Una ciutat ha de tenir voluntat d’atendre al
desenvolupament de totes les persones per aconseguir una formació permanent al
llarg de la vida. A més, és l’encarregada de promoure condicions de plena
igualtat perquè tots aquests ciutadans puguin sentir-se respectats, i això avui
en dia encara continua sent un gran repte.
Font: revista kikiriki, Cooperació educativa, número 74, pàgines 5-7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada