Article "Jugar amb Tintín"

Aquest article que us presento es diu “Jugar amb Tintín” i pertany a l’apartat Hem llegit de la revista El Recull, editorial el Guix (Abril, 1989). Al llibre hi trobem jocs típics de taula, d’observació i d’estratègia que permeten treballar el llenguatge, l’ordenació de seqüències, l’atenció, la lògica, l’associació d’idees, entre d’altres. Els jocs són individuals però també per parelles. L’edat pel seu ús són els deu anys però tal i com afirma Rosa Guitart, l’autora d’aquest fragment, adverteix que alguns jocs no són apropiats per la complexitat en què es descriuen. També els descriu com poc originals però divertits i ens anima a jugar-hi tan si som fans de Tintin com si tan sols volem passar una estona.

Podem aprendre jugant però el joc que realitzem ha de ser afí als interessos del nen. Encara que trobem fàcil el seu desenvolupament si no és motivador, no serà significativa la seva resolució. Per aquest motiu, molts teòrics, un d’ells Montserrat Fons, afirmen que la idea de fàcil-difícil s’ha vist substituïda per la idea de útil-inútil. L’experiència demostra que allò que no estigui relacionat amb la realitat on viu el nen, probablement, no li causarà cap impacte rellevant. Així doncs, aquesta afirmació també explica la multitud de ritmes d’aprenentatge; allò que enriqueix a uns pot ser inapropiat pels altres. Cal conèixer el punt de partida de cada alumne, els seus gustos i motivacions personals per tal de propiciar pràctiques que intentin cobrir totes les necessitats educatives del grup-classe. Sense dedicació, esforç i ganes de produir un canvi serà impossible dur a terme la nostra funció; tal dia com avui, encara menyspreada per una gran majoria de la societat.