En el
text “Diálogo institucional: una acción de apoyo a la no-violencia” es parla de
la la violència que últimament ha sorgit contra els més petits i indefensos i
de la necessitat que tota la comunitat sigui responsable de la protecció dels
infants i de l’acompliment de les lleis que els protegeixen. També es refereix
a que tot i que l’escola hauria de ser la institució que més fàcil i ràpidament
detectés els casos de violència o abandonament, ja que els mestres que hi
treballen són els que més temps passen amb els nens, sovint no és així i són
els serveis mèdics els que detecten aquests fets. Això és degut a que el
personal docent encara no esta preparat per solucionar temes d’aquesta
magnitud, no coneixen com identificar nens maltractats i tampoc coneixen bé
quina és l’actitud i els procediments que han d’adoptar.
És per
aquest motiu, que penso que un mestre hauria de formar-se en la detecció d’hàbits
violents per part de les famílies en els nens des d’un començament, al mateix
temps que s’està formant com a mestre, ja que sovint aquesta formació comença
un cop s’ha trobat un cas de violència no identificat a temps.
A més a
més, al meu entendre, aquesta detecció implica que mestre i alumne han d’establir
una relació, ja sigui amb reunions, tutories, etc per tal de que a la mínima advertència,
i sense tenir gaires coneixements sobre el tema, el mestre pugui identificar
els primers símptomes de violència o abandonament.
GARCÍA-VARELA,
A.B. i DEL CASTILLO, H. Diálogo institucional: una acción de apoyo a la
no-violencia. Cooperación educativa, Educar en la no-violencia. Num: 74. Kikiriki,
2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada