L’autora ens comenta que els
humans som egocèntrics, que res pot canviar sense la nostra intervenció tot i
que planteja que amb les energies de la naturalesa no podem lluitar. L’Aikido
representa un moviment precursor per desactivar els nostres enfrontaments amb
la naturalesa. Aquest art prové dels antics arts marcials, creat per Morihei
Ueshiba (1883 – 1968) i es caracteritza per ser una disciplina física i mental
que perfet l’autodefensa dirigint o gestionant la força de l’oponent esquivant
el seu atac, sense cops, sense fer mal, gràcies a la unió harmoniosa amb la
naturalesa. Els moviments de l’Aikido es troben en concordança amb la
naturalesa de l’Univers.
![]() |
| font |
La meta d’aquest consisteix
en ser un mateix amb l’univers mantenint el control d’un mateix. El moviment
dels malucs és com una dansa que ajuda a corregir les anomalies òssies,
especialment les de la columna vertebral. A més a més, té molta importància el
poder respiratori en aquest art i s’aconsegueix l’equilibri, l’estabilitat, la
integració, la permanència i el moviment.
En la meva opinió, considero
que aquest art pot ajudar a canalitzar l’energia negativa d’aquells alumnes que
són més violents o que simplement solucionen els problemes mitjançant la
violència. A més a més, com diu l’autora, ajuda a la columna vertebral i és una
eina molt útil per tal de corregir les anomalies del cos sense la necessitat
d’anar al fisioterapeuta, natació o metge. Per tant, aquest art mil·lenari pot
ser molt útil per aconseguir la relaxació d’aquells alumnes que són molt
nerviosos o violents i, a més, ajuda a corregir les anomalies del cos de manera
natural.
Referència bibliogràfica: Kiriki –
“Cooperación educativa. Educación artística y creatividad en la educación
obligatoria”. (nº 66).

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada