POR UNA EDUCACIÓN SOCIOEMOCIONAL – Manolo Carrasco

font

La intenció de l’autor amb aquest escrit és rescatar el component actitudinal dels continguts de l’àrea social en moments en que la reforma educativa ataca dins dels claustres. El que proposa l’autor és un currículum que serveixi per pensar el que som i el que fem els humans, abans i ara, fora de l’aula per fer una comparació i tractar de solucionar els problemes que afecten a l’escola. Tot aquest procés consisteix en què l’alumne adquireixi el paper de subjecte del coneixement. A més, els alumnes han de sentir els valors de socialització i d’empatia ja que aquest fet suposa la comprensió dels significats dels altres individus, les altres cultures del passat i les cultures del pressent.

D’altra banda, el tema de la diversitat cultural s’ha de tractar amb els nostres alumnes perquè s’ha de treballar la mirada de l’altra cultura sobre nosaltres mateixos, de manera que quedin en evidència les conviccions i artificis d’altres zones. Per aquest motiu, el que s’ha de fer és enriquir als nens mitjançant noves propostes a l’aula carregades de significats conceptuals i emotius perquè la principal intenció és que sàpiguen interpretar racional i emotivament els significats culturals actuals i del passat. Tot i això, aquest procés es realitzarà a través de les emocions prèvies dels alumnes per re elaborar-les conjuntament a l’aula.

Personalment, considero que la idea que proposa l’autor és molt encertada ja què crec que és molt important observar els errors del passat i del present que han influenciat a l’escola actual per tractar de millorar els problemes que afecten a l’escola. A més, dóna importància a la diversitat cultural, i com aquesta pot ajudar a l’alumne. En aquest aspecte, crec oportú que s’ha de treballar també la diversitat cultural ja que enriquirà als nostres alumnes tant culturalment com personalment.

referència bibliogràfica: Kiriki – “Cooperación educativa. Educación artística y creatividad en la educación obligatoria”. (nº 66).