La creativitat en l'escriptura

Aquesta entrada es centra en l’article “Claves para ensenyar a escribir” escrit per Joaquin Dolz i publicat a la web leer.es. Concretament m’agradaria centrar-me en l’últim punt que l’autor cita com a clau per ensenyar a escriure a l’aula: “Recolzar la creativitat en l’escriptura”. Sovint el mètode per ensenyar a escriure es condueix  a la producció de textos estereotipats, escolars i repetitius. En canvi el mestre, pot anar més enllà proposant una escriptura on l’alumne es pugui implicar com a autor creatiu.      
 font

Aquest punt de l’article m’ha fet recordar dues experiències d’escriptura força diferents que he tingut durant la meva experiència escolar. D’una banda recordo un moment temut per mi i per tots els meu companys de classe que es repetia durant el primer mes de l’inici del nou curs, la famosa redacció que portava per títol “Que he fet aquest estiu?”. Aquest era el prototip d’activitats d’escriptura que feia a l’escola, una redacció basada en un títol tancat donat pel mestre, això feia que escriure fos una tasca avorrida i feixuga i puc reconèixer que no va ser fins al batxillerat que se’m va despertar el gust 

per escriure i estic segura va ser gràcies a la Victoria, la mestre de literatura. Recordo que ens feia escriure molt però ningú es queixava d’aquelles activitats perquè gaudíem fent-les i després llegint-les en alt compartint sensacions. Recordo amb molt afecte una de les classes de la Victoria on tots havíem portat els deures, aquests consistien en fer una text lliure només partint d’un frase de Joaquin Sabina “La muerte es solo la suerte con una letra cambiada”. En aquella sessió tots vam llegir la nostra redacció i vam quedar realment sorpresos de les reflexions i idees que van sorgir, l’activitat va desencadenar en un interessat debat i tots inclús la Victoria vam acabar amb llàgrimes als ulls. Aquesta última experiència crec que es un bon exemple de la idea exposada a l’article, trobo que és important deixar anar la imaginació i la creativitat perquè d’aquesta llibertat poc pautada poden sortir idees molt més diverses i riques de les que nosaltres mateixos ens sorprenem .