Aquest article
sobre la revista Guix nº 34 del desembre
de 1994 ens fa reflexionar de manera
atractiva i crítica sobre la visió que tenim de què és llegir i escriure i ens
obra portes a noves estratègies per aplicar a l’aula.
En primer lloc ens
planteja la visió de les persones que creuen que una persona analfabeta és
només aquella que no sap llegir i escriure i que qui domina la tècnica no ho és.
Adquirir la lectura va molt més enllà d’aprendre els codis o els signes que
formen el llenguatge escrit, ja que la lectura és un aprenentatge que dura al
llarg de tota la vida, i cada text que se’ns presenta és un nou repte a
assolir.
En segon lloc, dóna
consciència sobre aquest fet als mestres ja hem d’aconseguir donar diferents
estratègies als nostres alumnes dins de l’aula perquè puguin esdevenir grans
lectors funcionals. Per tant, ens l’article ens recorda als futurs mestres i mestres que hem de
trencar amb els esquemes clàssics sobre els plantejaments didàctics de la
lectura que s’acostumen a utilitzar a classe i que aquest no fomenten a lectors funcionals sinó en analfabets funcionals.
Donà èmfasis a que l’objectiu real que el mestre a de donar a un text.
També parla sobre
com el currículum Valencià ha proposat introduir dins dels 5 blocs de l’àrea de
la llengua una seqüència didàctica molt més adequada que s’aplica abans de
llegir la lectura, durant la lectura i després de la lectura. A més a més ens
explica els problemes que han tingut amb els objectius i quines solucions
aporten.
Aida Rivero i Estefania Salamé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada