Durant molts segles s’han
resolt els conflictes a través de la violència i les dones han sigut les que
han patit gairebé tota aquesta violència distintiva (salari més reduït,
utilització de la dona com a objecte sexual, etc.). Per evitar aquest fet,
l’educació d’aquest tema a les escoles té un paper fonamental. Molts considerem
que hem de tractar als nens i a les nenes per igual, però no és així ja que
cadascú té unes necessitats físiques diferents. S’ha de prestar atenció per
igual tant als nens com a les nenes perquè, segons un estudi, els mestres
presten més atenció als nens que a les nenes, cosa que pot arribar a tenir repercussió en
l’autoestima i en la confiança de les nenes. Per tal de tenir un currículum
integrador les lleis s’haurien de centrar en les necessitats i els interessos
de tots dos gèneres incloent les experiències passades i presents de les dones.
 |
| font |
Els llibres fomenten la
desigualtat? Clarament es pot observar que als llibres (sobretot als contes)
apareixen estereotips (home= valent, agressiu, dominador. Dona= invisible o
dolenta). D’altra banda, també podem observar discriminació als llibres de text
on apareixen noms d’escriptores amb el pseudònim masculí sense fer gairebé cap
referència sobre l’autora, que és femenina.
Personalment considero que
encara a l’actualitat es fomenta la violència de gènere a la societat i a les
aules ja que tant moltes sèries de dibuixos com joguines estan molt marcades
per rols femenins i masculins i fins que aquest fet no sigui plantejat com a
problema, no canviarà res. El problema del llenguatge sexista és que es troba a
refranys, pel·lícules, llibres, entre d’altres i aquest llenguatge l’utilitzem
sense adonar-nos.
Referència bibliogràfica: Kiriki – “Cooperació
educativa. Educar en la no violència”. (nº 74)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada