En aquest article es planteja en primer lloc el fet que, evidentment, recursos com la televisió, l'ordinador o les consoles ocupen una franja de temps realment important per molts nens i nenes. Però el problema sorgeix quan aquestes activitats restringeixen en gran mesura el temps dedicat a la lectura. Es planteja per tant, la idea de que haurien de ser activitats diferents, però no contraposades.
Personalment, penso que la clau d'aquesta idea recau en una bona planificació. Tal i com he dit abans, aquestes activitats no han de ser en cap cas contraposades; més aviat el que cal fer és adquirir uns bons hàbits amb relació al ús que se li dóna al temps lliure dels infants. I en aquest sentit, els pares tenen un paper fonamental, ja que si des de ben petits van mostrant uns costums als seus fills, això permetrà que arribi un moment que siguin capaços de combinar les diferents activitats.
Ens hem d'aturar un moment però, a mencionar que resulta vital també l'aprofitament que es fa de la televisió o l'ordinador. Si estan ben emprats, moltes vegades poden afavorir l'aprenentatge dels alumnes.
Finalment, només m'agradaria destacar el paper que tenen els pares en el recurs de la lectura com a alternativa a totes aquestes activitats, ja que per molt que ells demanin als seus fills que llegeixin o s'interessin pels llibres, si ells no ho tenen interioritzat com un hàbit també, molt difícilment ho faran els nens.
És a dir, si els pares mai llegeixen a casa, perquè ho han de començar a fer els nens? Si els pares mai s'interessen pel món de la lectura, perquè se n'han d'interessar els seus fills?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada