Una professora de llengua, Lourdes Domenech, ens explica en el seu blog, una iniciativa anomenada “Callejero Literario” que porten 3 anys fent. Tracta d'anar pel carrer i donar un passeig literari pels carrers del poble o ciutat en la qual estan els alumnes, i anar llegint els poemes d’autors coneguts i analitzar-los a partir del que veuen.
Em sembla molt interessant això, perquè dóna l’oportunitat perquè l’alumne pugui experimentar el que llegeix, I realment endinsar-se tant que pugui gaudir, ja que será molt més personal i real per a ell. A mi em fa pensar en quan llegeixes el teu propi diari, ho fas a moltes ganes perquè són experiències que tu has viscut, i et venen molts records. Doncs será igual, ho llegiran amb moltes més ganes perquè podrán veure i imaginar el que està pasant en tot moment perquè ho tenen davant.
Sobretot si aquest projecte es fa per grups, pot ser positiu pels alumnes que els hi costa més, perquè poden fer treball cooperatiu i entre tots entendre el que estan llegint tenint en compte el que veuen a la ciutat.
 |
| La Dehesa, Ágreda, Soria |
Però el que em fa pensar o preguntar-me, és com es fa l’organització d’aquest camí o exursió que fan com a grup. Perquè, cada cop més, és difícil que l’escola et deixi fer activitats d’aquest tipus, encara que puguin ser molt positius per a tots. Creuen que és millor que els nens estiguin més hores a classe, perquè així “rendiran més”. Doncs, em sembla que aquesta iniciativa pot ser encertada, perquè no té perquè necesitar pressupost i dóna molt de sí. M’agradaria poder probar-la en algún moment de la meva carrera com a mestra.
Hola, Cristina. És efectivament una experiència original i innovadora. Et planteges interrogants molt pertinents. Crec que també hauries de plantejar-te de quina manera aquesta activitat es podria portar a terme a primer cicle de primària. Com la faries? Què caldria tenir en compte? Quines activitats s'hi podrien assemblar? Revisa, sisplau, l'ortografia. XF
ResponElimina