ARTICLES DE DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I DE LA LITERATURA. Construir el
discurs escrit. Juliol, 1995.
CANVIS EN ELS ROLS DELS APRENENTS I DELS ENSENYANTS (pàg. 108).
El model tradicional de l’ensenyament i l’aprenentatge cada cop queda més
obsolet, i això suposa un canvi de rols: el discent és molt més autònom; i
l’ensenyant guia i acompanya, però no adoctrina. No obstant, alguns mestres
senten que, amb el model actiu i crític es qüestiona el seu estatus, sense
tenir present que l’estatus no es basa en l’autoritat jeràrquica, sinó en la
qualitat i importància de la seva relació amb els aprenents. Per això, és
imprescindible una preparació psicològic i metodològica de docents i aprenents
que els ajudi a adquirir més confiança en la seva capacitat per adoptar el nou
paper.
He escollit aquest fragment perquè em sembla vital i perquè, com hem dit a
classe, de què serveix parlar-ne si no es
fa? Considero que el model tradicional no s’adapta en absolut al progrés de
la societat i que en totes les assignatures queda antiquat. Pel que fa a les
llengües i al procés de lectura i escriptura, m’agradaria fer referència a una
frase de Montserrat Fons que diu: “a llegir, se n’aprèn llegint; i a escriure,
escrivint.” Així doncs, cal que als nous lecto-escriptors se’ls doni el
protagonisme que mereixen per endinsar-los en el món de les lletres i
assegurar-nos que aprendran de forma plena i vivencial.
Cristina Fuentes Àvila
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada