EL RECULL, Guix, Elements
d’acció educativa. Núm. 155, Setembre de 1990.
Ens trobem en un
centre educatiu de Tarragona que va realitzar un programa d’esports alternatius
i van habilitar una zona per posar-hi un rocòdrom. Van decidir posar-lo perquè
creien que una escola s’ha de personalitzar en base al personal que té i el
mestre de gimnàstica és alpinista. A més, el fet que els nens no es puguin
enfilar als arbres, no els satisfà tot i que, ho segueixen per seguretat. Per
això, van construir-lo, i amb l’àrea de visual i plàstica el van decorar. A les
classes d’educació física els donen tècniques com ara la posició del cos, punt
de tracció, canvis de peu, se’ls ensenya a saltar de la paret si van a caure...
Aquesta zona no resta tancada en cap hora i els infants hi poden anar sempre
que volen. Ressalten les ajudes que hi ha entre els infants, sobretot de 1r,
per tal d’arribar als primers agafadors i les filigranes que, en principi eren
només pels grans.
Font de la foto
Crec que és una
gran idea tenir un programa d’esports alternatius a l’escola. Sempre es
realitzen els mateixos esports i si anem a buscar a la diversitat d’aquests
també pot ajudar a que cada alumne trobi amb el què més gaudeix. He trobat una
paral·lelisme amb l’escalada i la lectura i l’escriptura. Primerament, veiem
que a escalar se n’aprèn escalant. L’escalada també té varies fases i nivells,
pel que fa al rocòdrom cada color té el seu nivell i vas millorant a mesura que
els vas assolint.
Així doncs, em
sembla molt bona la proposta que s’ha fet en aquest centre de donar una
oportunitat a tots aquells esports que, generalment, queden més aïllats.
Aina Llorens Bigorra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada