EL RECULL, Guix,
Elements d’acció educativa. Núm. 174 Abril 1992.
Aquest llibre fa
esment de la globalització dels continguts de forma interrelacionada per ajudar
a construir el coneixement dels alumnes, partint d’una realitat la qual no està
separada per àrees. Per interrelacoinar-ho hi ha diverses metodologies com ara el
centre d’interès, però les autores se centren en el mètode de treballs per
projectes. Així doncs, es pren com a punt de partida la comunicació amb l’espai
i els objectes entesa com a recerca i els projectes són el fil conductor. El
mètode està dividit en quatre fases: espontaneïtat, primera organització de les
accions espontànies, estructuració de l’espontaneïtat i construcció del codi
comunicatiu.
Font de la imatge
Tot el sistema
educatiu està segregat ja sigui per nivells o per àrees. Partint que la
realitat és un tot i que, en qualsevol conflicte que ens puguem trobar la
solució no ve donada només en una àrea, interrelacionar els continguts i
treballar de forma global és una idea clau. A més, l’espai és una temàtica molt
complexa i difícil de construir i el treball per projectes parteix d’aquest
punt, així com també els objectes. Així doncs, crec que també és una metodologia
que facilita entendre el concepte de l’espai. Finlament, trobo que els treballar per projectes és molt enriquidor ja que són variats i motivants per l'alumnat.
Aina Llorens Bigorra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada