CÓMO SE PUEDE APRENDER EN LA ESCUELA (Nº42-43)

SALTANDO ENTRE EL HOGAR Y LA ESCUELA. APRENDIENDO A LEER Y A ESCRIBIR

Ensenyar a llegir a escriure és una de les metes més importants en les escoles. No obstant, moltes de les activitats quotidianes que realitzem al dia a dia tenen relació amb les lletres, de manera que quan els nens entren a les escoles ja tenen un coneixement adquirit, que molts cops pot passar desapercebut pel docent. El que pretén aquest article és donar importància a l’ensenyament de la lectura i l’escriptura no només a les aules, sinó introduir aquest ensenyament durant el dia a dia i en qualsevol situació quotidiana que es relacioni amb l’infant. A través de molts experiments, s’ha demostrat com la lectura i l’escriptura està molt influenciat amb la organització social i el seu ensenyament i aprenentatge estan molt lligats a l’entorn social on es situa cada persona. És a dir, l’ús del llenguatge en cada grup social és inseparable dels hàbits i valors de conducta compartits per aquella societat. Per tant, és important tenir en compte certs aspectes: a) acceptar els significats que cada nen i nena atribueix a la tasca de llegir i escriure en funció de les experiències que hagin viscut amb les seves famílies; b) descobrir aquelles experiències que influencien en el significat que s’atribueix a l’acció pròpia de llegir i escriure; c) respectar les estratègies o interpretacions que facin els infants i construir a partir d’elles; d) fomentar el contacte entre la família i l’aula i la seva implicació; e) prendre consciència que aprendre a llegir o escriure no és només una tasca del discent, sinó també de l’adult.

Aprendre a llegir i a escriure és més interessant si allò que llegir o escrivim té algun significat per nosaltres o està relacionat amb les nostres interessos o les nostres experiències.  Per una altra banda, és important fer als pares i mares partícips d’allò que aprenen els seus fills i de tot el que passa, en general al centre perquè estiguin informats en tot moment i a la vegada s’impliquin sempre que es pugui. Les estratègies per ensenyar i aprendre han de ser compreses en un context, en relació amb la història social de les famílies. Aprendre a escriure no només ha de ser una pràctica pròpia de primària o infantil, sinó en totes les etapes de la vida de qualsevol persona. La situació de generar un text escrit pot aportar oportunitats perquè els nens i els adults vagin aprenent i adquirint un aprenentatge més significatiu.  En definitiva, del que es tracta és que a través de la lectura i escriptura, famílies i escoles participin a partir de les seves experiències, que els nenes tinguin com a models als adults tant fora com dins l’aula i que es creïn pràctiques paral·leles i amb significat per poder establir nexes entre la llar i el col·legi.

Els nens al principi escriuen dibuixant coses, que potser per nosaltres no tenen sentit, però que per ells és el seu món. Aprendre a llegir i escriure suposa descobrir com dominar diferents móns representats en el paper.

  Font

En resum, aquest article m’ha semblat molt interessant ja que ens mostra de la importància que té ensenyar a llegir i a escriure als infants, no de forma individualitzada, sinó que podem emprar activitats compartides que adquireixen significat en un context social. La mateixa activitat, però, no ha de ser només assumida per l’alumnat, sinó que també hem de ser conscients que és una tasca compartida entre infant i adult al llarg del temps. Aprendre a llegir i a escriure suposa una responsabilitat distribuïda entre els que aprenen i els que ensenyen, per tant és una responsabilitat compartida i que no només ha de ser un deure de les escoles, sinó també de les famílies.