La narració

Què és la narració? Segons l'article, la narració és la manera més habitual que utilitzem per comunicar-nos, tant al parlar com al escriure perquè permet expressar-se, donar sentit i modificar allò que es vol dir a l'hora de narrar les seves experiències.

Dins les aules, depenen del nivell dels alumnes alhora d'escriure aquests podran intercanviar significats del text, adoptar les postures dels altres, etc. És a dir, el nivell d'exigència anirà augmentant progressivament però sense oblidar que el més important és crear un interlocutor (a qui va dirigit el text). Ja que aquest receptor serà qui motivi als escriptors per fer un text coherent, interessant, adequat al context, etc. i a la vegada permet que segueixin escrivint ja que el seu text té una funció concreta i no avaluen el resultat de la seva creació directament, però si el fet que vagi evolucionant.

A continuació l'article especifica una serie d'activitats perquè els alumnes escriguin:

• Els recursos narratius, són les consignes, els pretextos, el tema, la situació, els protagonistes, etc. que permeten a l'alumne narrar sobre el tema que més els motiva en aquell moment.
• El procés de elaboració del text, durant aquesta activitat el professor ha d'ajudar i potenciar les capacitats i estratègies personals. És a dir, ha d'orientar la planificació general de la narració, incidir ens els aspectes gramaticals, sintàctics i de vocabulari, i ha de revisar els textos a mesura que aquest els van elaborant.

Per tant, per ensenyar a narrar un text, les activitats han de construir i donar significat al text narratiu, i a la vegada una funcionalitat en un context de comunicació. És a dir, els alumnes han de conèixer que és una narració i que la utilitzin com a mitjà d'expressió i comunicació.

Font.

Aquest article esta molt vinculat amb el treballar a classe, ja demostra que la motivació que tenen els alumnes a l'hora d'escriure està molt vinculada amb el receptor i en com s'ensenya. Ja que si l'ensenyament només està focalitzat en la producció correcta del text els alumnes es poden sentir frustrats quan cometen errors, en cavi si l'ensenyament està basat en l'evolució progressiva del alumnes aquest veu com millora a mesura que produeix narracions i es sentirà motivat aprendre més i a seguir escrivint.

Per aquest mateix motiu hem faig una pregunta molt senzilla però a la vegada molt important en l'ensenyament-aprenentatge. Per què s'ensenya a través de la producció quan és millor el segon mètode? Per què no es motiva als alumnes quan és tan fàcil? Per què no s'abandona el mètode tradicional quan es evident que no funciona tan bé com es creu? Són preguntes que deixo obertes però que tenen una resposta senzilla també, perquè el mètode tradicional és el més còmode per els mestres i aquells que no estan motivats per la seva feina busquen les solucions més practiques per ells i no les significatives pels alumnes. 

Marta Sors.