Escuela e inmigración

La literatura és un instrument potent educatiu per crear una nova representació de les societats actuals que inclou la diversitat d’orígens i cultures dels seus individus. En ella es produeix un joc de símbols i  referents culturals que ajuda als nens a construir la seva consciència de pertànyer a una identitat.

Ens trobem actualment en una societat plural on convivim amb diverses tradicions, costums, ètnies i idiomes, entre d’altres. Per tant, penso que aquest article és imprescindible per començar a pensar un nou “nosaltres” que no signifiqui un “no als altres”. Per tant, és important que per aconseguir-ho, es comenci a treballar des del principi a les aules, amb l’aparició de paraules màgiques com poden ser “multiculturalitat”, “tolerància”, “coneixement mutu” o “interculturalitat”.

La simple elecció de lectura en una escola on conviuen estudiants de diverses cultures és ja molt significativa, que pot arribar a crear tot un seguit de problemes relacionats amb el contingut ideològic, problemes quantitatus sobre la diversitat que s’ha d’atendre i qualitatius d’equilibri i potenciació entre els sabers culturals d’origen i d’arribada.

Per tant, és molt important reflexionar sobre aquest tipus de qüestions per evitar el perill que apareguin aquests problemes.

L’evolució de la societat ha creat una nova onada de llibres, relacionats amb la multiculturalitat  i que fan visibles les fierents comunitats i fomenten l’acceptació a la convivència. Tal i com mostra l’article, segons l’escriptora Hazle Rochman: “Una buena historia nos permite conocer a las personas como individuos, con sus particularidades  y conflictos, y una vez que se ve  alguien como una persona entonces se puede ir más allá del estereotipo.”

D’entre els diversos llibres infantils i juvenils útils trobem els llibres plurilingües,  les traduccions i antalogies, els llibres que actualitzen les representacions socials de personatges i situacions, llibres de temàtica migratòria, basats en la oralitat (textos teatrals, cançoners, poemes...) i els que tenen un fort component d’imatge.

Pel que fa a les activitats que podem realitzar a les aules, és important que qual vulguem que els nous alumnes nouvinguts aprenguin una nova llengua, ens basem en activitats relacionades amb la oralitat: narració oral de contes i ús del folklore, dramatització de textos breus, discussions col·lectives sobre el sentit de les històries . És més útil si aquestes activitats es treballen per parelles o per petits grups i també es recomana l’ús d’àlbums il·lustrats, que permeten accedir a la narració de manera més equitativa, provoca un interès emocional, afavoreix l’intercanvi de perspectives entre els nouvinguts i l’alumnat autòcton, permet situar als alumnes davant obres que desafien la seva capacitat d’interpretació, ofereix moltes possibilitats    d’actuació didàctica i ajuda a l’alumnat nouvingut a adquirir sabers aliens de forma compartida, mentre que utilitzen també els propis. La figura del mestre com a mediador és cabdal per el bon funcionament d’aquestes pràctiques educatives. 

Font