Al text es proposa que com a mestres hauríem d’usar instruments per
analitzar i diagnosticar la situació en la que es troben els nostres alumnes
respecte l’ús lingüístic, i a partir d’aquí poder establir un projecte d’actuació
didàctic que permeti el seu desenvolupament i l’ampliació de les seves
capacitats de comunicació de forma reflexiva i crítica. Tenint en compte que
les llengües són parts integrants de la realitat sociocultural dels grups
humans. Els alumnes escriuen o parlen ha de seleccionar entre el seu repertori
verbal i comunicatiu aquelles formes adequades a la seva finalitat, tenint en
compte que existeixen unes normes o hàbits de caràcter sociocultural que ens
orienten l’elecció. De manera que des de l’escola s’ha de construir un marc d’experiències
comunicatives diverses que no poden tenir en l’àmbit familiar per tal d’ajudar
a aquesta elecció.
En aquest article també s’esmenta la idea que un text no es pot entendre
com una simple suma de les oracions que la composen sinó com una unitat que té
les seves pròpies regles de formació, que constitueix una unitat de significat
i que compleix una funció en el context en el que es produeix.
Aquest text ens ajuda a veure com a futures docents la importància de
contextualitzar i de partir del coneixement que té l’alumne per així construir
un aprenentatge significatiu com Montserrat Fons explica al seu llibre ‘Llegir
i escriure per viure’. Des d’una perspectiva constructivista, ajudar a que els
alumnes adquireixin uns coneixements, en aquest cas en relació amb la llengua,
i que els sàpiguen aplicar en els contextos que se’ls requereixi. La segona idea que s’esmenta al text, també
relacionar amb temes que fem a classe, la importància de la no descodificació a
l’hora de llegir sinó la comprensió, la lectura és un procés de comprensió del
text escrit, com diu Montserrat Fons al seu llibre.
Aquest article el podeU trobar a: Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, Enseñar lengua, nº1, Juliol 1994
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada