15 de maig 2013

Convatre l'analabetisme amb l'animació per la lectura?

Quan una persona deixar de ser analfabet? És una pregunta amb una resposta molt simple per moltes persones: “Tota persona que sap llegir i escriure no és analfabeta”. És a dir, aquelles persones que tenen la capacitat de descodificar el llenguatge escrit i els seus signes. Però realment significa això deixar de ser analfabet? O té una connexió més profunda amb l'aprenentatge sobre la lectura i l'escriptura d'aquesta persona? 

L'article llegit dóna resposta aquesta pregunta d'una manera molt atractiva i crítica, que a més la relaciona amb una proposa d'apropament al plaer per la lectura. Per els seus autors, i la majoria de mestres, no ser analfabet significa poder entendre el significat del text escollit, per tant hem de desenvolupar unes estratègies que permetin fer-ho. L'estratègia que mostra l'article és la proposa el currículum de llengües del País Valencià, que és la següent.
Abans de llegir cal determinar quins són els objectius de la lectura i formular unes hipòtesis sobre el contingut del text. Durant la lectura cal comprendre el vocabulari, seleccionar la informació pertinent en funció dels objectius previstos, anticipar-se i comprovar les expectatives formulades, i sistematitzar la informació obtinguda. Finalment, després de la lectura, cal haver assolit una comprensió general del text i reutilitzar la informació obtinguda en produccions posteriors.
L'objectiu de la lectura que volen aconseguir en aquest article és que els alumnes trobin el plaer de la lectura. I per això les activitats descrites anteriorment han d'intentar que l'alumne tingui ganes de continuar llegint i es relacioni amb l'escriptura intentant reescriure aquells textos que més els agrada, canviant els seus finals, fent resums del text, etc.
Per concloure m'agradaria lligar la idea principal del analfabetisme amb el concepte del plaer per la lectura, perquè pot ser que no es trobi cap relació. A través de tot el que he aprés durant aquest curs, he pogut canviar la meva concepció d'analfabetisme perquè jo també considerava que ho deixaves de fer quan sabies llegir i escriure però m'he adonat que un realment sap llegir quan enten el que vol dir el text i quan crea un vincle entre ell i el que està llegint, i aquest vincle s'anomena aprenentatge: ja sigui relacionat amb la imaginació, amb noves llengües o d'un determinat àmbit (social, matemàtiques, història, les flors, etc). Per tant, aquell que no és analfabet és qui a través de l'escriptura i la lectura pot manifestar allò que sent i gaudir-ne del seu procés. 

Marta Sors. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada