Una aula de llenguatge integral és aquell on hi ha
llibres, revistes, periòdics, guies, cartells, paquets, etiquetes, cartolines,
i tota classe de paraules impreses per totes parts, que posen els alumnes. És,
per tant, un lloc ple de materials per a la lectoescriptura.
També és aquell lloc on els alumnes són els que
s’asseguren de que els materials siguin accessibles i la seva distribució
respectada. Són qui fixen les normes per utilitzar els materials, per moure’s
per l’aula, per sortir, etc. El mestre està present, vigilant i participant,
intentant que no s’incompleixi res del currículum i ajudant en el que calgui.
És interessant aquest mètode d’ensenyament, ja que aquí
sí que veritablement són protagonistes de l’acció i del seu propi coneixement
els alumnes. És a dir, són ells qui decideixen, tenen autonomia, poden aprendre
al seu ritme i, a més a més, poden establir les seves pròpies normes, fent que
així aprenguin sense tenir cap tipus de restricció que ells no hagi volgut posar.
A partir d’aquest tipus d’ensenyament el lector construeix coneixement mentre
que llegeix, utilitza la pròpia experiència per contrastar continguts, el
lector s’autocorrigeix, controla la seva pròpia lectura, és autònom, etc.
Considero que seria interessant intentar implantar aquest
mètode d’ensenyament a l’escola, ja que sembla que és una bona forma
d’interessar a l’alumnat per la lectura i de fer que ells aprenguin de manera
autònoma i a través de la lectura.
Referència: Textos de didàctica de la lengua y de la literatura. Número 3, Enero de 1995 Hablar en clase
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada