Aquest article gira en torn la
idea d’analfabetisme, la falsa idea que es sol tenir sobre una persona
analfabeta. La societat sol parlar d’analfabetisme quan pensen en una persona
que ni sap llegir ni escriure i que quan domina la tècnica de descodificació ja
es pot considerar com alfabet. Però nosaltres sabem que l’adquisició de la
lectura és molt més que descodificar signes i llegir sons. A més,
l’aprenentatge de la lectura no és un fet que té fi sinó que cada cop que
llegim un nou text ens enfrontem a la seva interpretació i desencadenem unes estratègies de comprensió que ens ha
ensenyat la nostra experiència com a lectors.
Pretenem comparar aquest article
amb l’article “Leer y escribir en un
mundo cambiante” d’ Emilia Ferreiro. Ambdós coincideixen en la idea que l’escola encara està subjecte a l’antiga tradició on llegir i escriure
impliquen seguir un conjunt de tècniques. L’iletrisme està present en
aquelles persones que tot i haver
adquirit els mínims a l’escola, no tenen pràctica ni gust per l’escriptura i
lectura, per tant, l’escola no ha de conformar-se amb transmetre coneixements
sinó fer que aquests formin part de la vida dels alumnes per tal que adoptin
uns hàbits com llegir i escriure habitualment.Com a futures
docents creiem que hem de proporcionar als nostres alumnes estratègies que els
ajudin en la comprensió i interpretació dels textos i per tant, siguin lectors
funcionals gràcies a les activitats de gust i hàbit per la lectura que els hi
mostrem, així, es podria fer que cada cop esdevinguin menys analfabets
funcionals.
Podreu trobar l'article al següent enllaç:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada