En
l’article següent, s’exposa
la importància de la involucració de la família en l’educació dels infants, no
només abans de que aquests comencin l’escola, sinó al llarg de tota la seva
escolarització. En aquest, es remarca que els detalls del dia a dia, com llegir
un conte o gaudir de la lectura, són vitals per el posterior aprenentatge de la
lectura i l’escriptura dels nens, així com per la seva motivació i hàbits
respecte a aquests.
Personalment, crec que moltes famílies acostumen a pensar que
l’educació dels infants, un cop comencen la seva escolarització, és una tasca
exclusiva de l’escola. El que cal fomentar en la societat és la importància de
que siguin les pròpies famílies les que comencin aquest procés d’adquisició de
l’hàbit de lectura i escriptura amb activitats tant quotidianes per els adults
com llegir un llibre, el diari o escriure sovint, davant dels infants.
Però la qüestió que no resol
l’article i que em resulta interessant és, serà possible que els pares que no
acostumen a llegir ni escriure transmetin als seus fills un hàbit que ells mateixos
no tenen adquirit? I el més important, sense l’ajuda fonamental dels pares en
aquest procés, és l’escola i la figura del mestre el responsable del seu
ensenyament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada