La dislèxia a les aules

 

 Font. 

Tot i que aquest  article del Kirikí no te molt relació directe amb el tractat a classe he cregut interessant el procés d’aprenentatge d’aquest alumne, ja que en un futur ens podem trobar amb un cas similar i a partir d’aquest article podem crear-nos una experiència útil per resoldre aquest problema. A més també ensenya estratègies molt útils per ensenyar a escriure i de com podem corregir les primeres faltes d’ortografia. 

En aquest article és dóna el cas d’un alumne que te dislèxia, però que a mesura que va escrivint les paraules un cop rere l’altre aprèn a invertir les lletres; però al trobar-se una paraula nova torna a escriure del revés. Per aconseguir que aquest alumne escrigui bé el seu mestre crea un ambient afectiu que permet al nen aprendre del seu error: fixar-se com s’escriu, memoritzar-ho, interioritzar  l’experiència, etc. És a dir, el nen ha de  construir unes pautes d’escriptura  sense oblidar les seves vivències i experiències, per poder reproduir-les en altres contextos o extreure una pauta per poder crear frases noves però similars. Poc a poc, aquest alumne es fixa en les faltes d’ortografia i pregunta per elles però sense prendre de vista que li cosa escriure, per tant s’afronta aquest nou repte amb calma. Anotant les paraules mal escrites i la seva correcció en un diccionari personal e faltes. 

Per tant, perquè aquest alumnes i la resta puguin aprendre a escriure es pot fer un seguit d’activitats:

• Construir una frase model o pautes d’escriptura.

• Recopiar els textos escrits sense faltes i il·lustrar-los per associar les paraules i el seu significat.

• Fer aparèixer 4 cops durant tot el dia algunes paraules mal escrites en diferents contextos perquè els alumnes la vegin i puguin interioritzar-les.

• Esperar el temps necessari perquè els alumnes puguin evolucionar sense sentir-se pressionats, d’aquesta manera obtindran un gust per l’escriptura i no es bloquejaran.

• Mostrar exemples d’altres textos, primer textos formats per autors de la mateixa edat i progressivament ampliar les edats fins arribar a autors professionals. Ja que d’aquesta manera podran imitar diverses maneres d’escriure i ampliar la seva experiència com a escriptors.

Com a conclusió o resum d’aquest article vull destacar la importància del respecte cap aquest alumne, ja que la seva dificultat a l’hora d’escriure és doble (la direcció de les lletres i com s’escriu). I aquest article demostra que gràcies a la força de voluntat de l’alumne i la perseverança del metre va construint un aprenentatge significatiu, i que per tant, no oblidarà mai; aconseguint d’aquesta manera la capacitat d’escriptura. 

Marta sors.